dimecres, 11 de setembre de 2013

La bàscula

I malgrat ser la millor del mercat, tot i haver incorporat les millors innovacions tecnològiques, i ser un aparell de mesura perfecte, aquella bàscula seguia sent incapaç de pesar-se a si mateixa.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ni de pensar-se a sí mateixa. Exactament igual que els humans.
Sepsi

Jpmerch ha dit...

Genial! Aplaudiments!

Jaume ha dit...

Genial, mestre.
És que això és com els consells o els massatges. És fàcil donar-los als demés però molt complicat fer-s'ho un mateix. L'haurem d'incloure a la llista d'auto-impossibilitats.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Ui, es que pesar-se a sí mateix és molt complicat. Sobretot si no parlem de quilos...

Vicent ha dit...

Sí, fent una analogia és el que passa amb el cervell, és tan difícil pensar-lo i ser-ne conscient alhora que funcionem que sempre serà un misteri, i en eixe misteri raurà la Història, com en la impossibilitat de la bàscula de pesar-se.

Una abraçada

Vicent

pons007 ha dit...

sempre podria demanar ajuda a una companya bàscula

DEMOFILA ha dit...

Queri amigo una báscula solo pesa el cuerpo, el alma la pesa el corazón, es eterea y vuela hacía el cielo.
Gracías por tu visita y tu comentario, tan cariñoso como siempre.
Un abrazo, hasta pronto querido amigo