dijous, 31 d’octubre de 2013

Castanyot de Brumari (13)


Falta poc pel meu aniversari. El pitjor no és fer anys —l'alternativa a no fer anys és morir-se, o fer un plegament a l'espai-temps, i totes dues coses són massa cares—, no... el pitjor és comprovar any rere any que, quan arriba el meu natalici, ningú em coneix els gustos, ni les il·lusions, i que ningú m'encerta el regal.

Sé que no sóc l'únic a qui li passa, així que, amb la voluntat de servei que em caracteritza, us adjunto una traducció simultània per detectar aquest fenomen:

Quan diuen «No cal que em regaleu res, que ja sóc gran, he he he» volen dir «Si us plau, no em castigueu més amb les vostres merdes, sobretot si és roba i me l'he de posar».
Quan diuen «Ai no, no fem cap celebració, que em ratlla molt això de fer-me gran» volen dir «Us penseu que un pastís i bufar espelmes és divertit? Convideu-me al club-wiskeria, cony!».

10 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Dues grans veritats universals.

Veig que se t'amunteguen les celebracions.

Anònim ha dit...

Diuen que als puticlubs, ensenyant el D.N.I. et fan descompte si es el teu aniversari.

Vicent ha dit...

Sí, la veritat és que si els pares o els amics convidaren a wiskeries als aniversariats aquests serien molt més feliços, de fet de tant en tant tindrien un veritable regal, i no les corbates o els flascons de perfums que serveixen per aconseguir un exemplar femella en una wiskeria, tot i que hi ha qui ho prefereix de franc, però en el fons tot és per això en darrer terme, i anar directe al gra seria el millor. Tu no saps que a la Dinamarca dels anys 70 la Seguretat Social donava vals per a poder anar de prostitutes a la gent que no s'ho podia permetre per les seues malalties, això ja ha passat a la Història, i jo que no defense als proxenetes defense la prostitució, per aquell o aquella que la vulga exercir, perquè un món sense professionals seria un món malalt, i jo casat com estic ja no hi vaig, vos ho puc assegurar.

Vicent

Loreto Giralt Turón ha dit...

Per fi les coses clares. És que ja tenim una edat. Per cert, per molts anys :)

E ha dit...

A veure si seràs delicadet...

cantireta ha dit...

Doncs una felicitació virtual sense imatges de res... de vegades n'hi ha prou amb recordar-se'n.

Felicitats, apa!

Joana ha dit...

I si resulta que no et deixes conèixer i per això no saben quin regal fer?.
Si no has de dir alt i clar, vull "això".
Fer-se gran te aquestes coses, hem de parlar clar!
Per cert.... per molts i molts, per si de cas...

xavi ha dit...

El fet de rebre regals putejadors va vinculat amb el fet de fer anys, de ser nadals o altres similars.
Que ve anava quan les padrines donaven un sobre.

Sílvia ha dit...

Felicitats, Josep!!! (aviam si l'encerto i és avui). Les coses s'han de dir clares, prepara't per beure whisky per un tubo.

Josep ha dit...

Benvolgut JP Merch:
moltes gràcies, dos cops.

Benvolguda Anònima:
i tu com ho saps tot açò?

Benvolgut Vicent:
tot sol s'hi pot estar bé, però cal que te deixen estar tranquil.

Benvolguda Loreto Giralt Turón:
una edat, o dues ☺☻

Benvolgut E:
jo pense que sí, que ho sóc bastant.

Benvolguda Cantireta:
gràcies, apa!

Benvolguda Joana:
doncs igual sí, sóc jo que sóc críptic.

Benvolgut Xavi:
molta gent ho fa, i té la seua gràcia.

Benvolguda Sílvia:
moltes gràcies! Tot i que als clubs-wiskeria la gent no va ben bé a beure ☺☺☻☺