diumenge, 24 de novembre de 2013

Decepcions exteriors


Aquest diumenge els ciutadans de la Confederació Helvètica han estat cridats a les urnes per a votar sobre una proposta de limitació dels salaris dels directius, l'anomenada iniciativa 1:12 (el sou més alt no pot ser més de 12 vegades el sou més baix). Els catalans d'esquerres han vist amb bons ulls aquesta proposta, i fins i tot ERC la ha portat al Congrés dels Diputats.

Fa sis setmanes els ciutadans de la República d'Irlanda estaven convocats en referèndum per a decidir si eliminaven el Senat. Molts catalans, i molts espanyols, consideren que la cambra alta espanyola és un ens car i inútil, i se'n volen desfer. Hi ha nombroses iniciatives en aquest sentit.

El passat mes d'abril els ciutadans de la República d'Islàndia foren convocats a unes eleccions generals. Islàndia havia patit una greu crisi financera entre els anys 2008 i 2011, que havia portat a la fallida de tots els seus bancs comercials i a la ruïna de milers d'estalviadors. Com el poble islandès va reaccionar, i com d'una manera pacífica i democràtica va canviar el govern i les lleis fou motiu d'admiració entre les esquerres europees. Al carrer i a les xarxes socials sorgiren grups que volien fer també una revolució islandesa a casa nostra.

Totes tres causes, tots tres països, tenien admiradors i emuladors al nostre país, gent que deia «Hem de fer com ells».

Però vet ací que a la primavera els islandesos votaren els partits de dretes que havien portat el país al col·lapse, que fa un mes i mig els irlandesos decidiren conservar el Senat i que aquest mateix cap de setmana els suïssos han rebutjat la proposta de moderació salarial pels grans directius.
Que s'han begut l'enteniment? Potser sí, però potser som nosaltres, que no hem entès del tot el que passa a cada país, i en quines circumstàncies els seus habitants prenen les decisions que prenen.

Potser ja va sent hora d'enlluernar-nos una mica menys en l'exterior i començar a ser nosaltres mateixos els que fem la nostra pròpia via. Segur que no farem un model perfecte, segur que cometrem errors, però almenys seran els nostres errors. I al ser nostres els errors, n'aprendrem més fàcilment.


Dedicat als que fa 30 anys eren sandinistes, fa 20 anys zapatistes, fa 10 anys bolivarians i ara... ara ja no se sap ni on van.

9 comentaris:

Interioritats ha dit...

Lucidíssim comentari. El subscric de dalt a baix. Salutacions.

Vicent ha dit...

Sí Josep, és per a prendre-s'ho una miqueta a broma això de l'ésser humà, jo crec que tots estem una mica i més que una mica, bojos, mira, quan un líder, un normòpata es presenta a unes eleccions i té cert recolzament mediàtic sempre hi ha qui diu: Hòstia! que bo! Xè tu mira! i es deixen portar pels sentiments, sí l'ésser humà, com deia Niezsche és una miqueta bé i, ell ho volia canviar, però: Es pot canviar? Eixa és la pregunta. Si un dia els catalans assoliu la independència i les coses van malament hi haurà qui voldrà tornar-se amb Espanya fins i tot eixir-se'n de la Rambla.
Per a trobar a un home íntegre cal més que la llàntia de Diògenes, cal estar mort, creu-me i riu-te'n.

Vicent

Pais secret ha dit...

Em sap molt de greu per tu, tampoc cal ser tan dràstic.
Aquest comentari anava a un mail, però no l´he trobat.
Que et milloris.

Conrad Canaló ha dit...

jo n em sento al·ludit per dedicatòria. EL meu únic criteri i la meva ideologia és nítidament el que la bona gent coneix per BOGARDISME. Els bogardisme només mira enfora per trobar complicitats en favor de la justícia. Quan el bogardisme mira endins, les coses prosperen i esdevenen el model de l'accés al ple domini de la terra. Una terra de tota la bona gent. Una terra bogardiana. Felicito el sindic Josep. El seu article és de frontispici. La dedicatòria final, insisteixo, no m'afecta jo era bogardista als setanta, als vuitanta, als noranta i en aquest segle encara practico aquest grandiós ISME. El bogardisme.

Elfreelang ha dit...

ben reflexionat ....no hem de cercar miralls exteriors en tot cas anar eixamplant la base interna

pons007 ha dit...

dels errors també s'apren, per tan que s'equivoquin els altres primers ja que no hem d'equivocar-nos sempre nosaltres en tot coi :P

Anònim ha dit...

El seguidisme de tota la vida.

Josep ha dit...

Benvolgut Interioritats:
moltes gràcies! A disposar.

Benvolgut Vicent:
"normòpata" ve a ser algú que està malalt de normes i lleis, no?

Benvolguda País Secret:
mmmm .... no he rebut cap imeil teu.... i ara no sé en què he estat dràstic...

Benvolgut Conrad Canaló:
el bogardisme no és holandès, és ben català.

Benvolguda Efreelang:
això pense jo.

Benvolgut Pons 007:
dels errors n'hauríem d'aprendre, però costa.

Benvolguda Anònima:
Amen!

El missatger ha dit...

Home, ningú ha dit que votant es prenguin les millors solucions, sinó que com a mínim la responsabilitat final és del votant.
I que els suissos anaven a votar en contra era bastant evident. No aniran contra el seu propi negoci, no creus? Viuen del pirateig internacional, com pretenien que limitéssin guanys d'aquesta manera?
Salut!