dimarts, 5 de novembre de 2013

El premi

Tenia la certesa de que li donarien el premi, puix reunia tots els requisits. Però malgrat el prestigi inherent al guardó, poca il·lusió tenia en rebre'l.
És el que passa amb els premis que es donen a títol pòstum.

8 comentaris:

pons007 ha dit...

ara que ho dius, si que vist pocs zombies recollint premis

Judit ha dit...

A bona hora!

Hi ha tants reconeixaments així... Llástima! Tant xulo que és rebre un premi!!!

Anònim ha dit...

Si els morts poden votar (com passa a qualsevol república bananera) i pagar impostos (com l'IBI dels nínxols o el de successions) per què no han de poder rebre premis i reconeixements?

Jpmerch ha dit...

Arriba un moment en què perds la il·lusió per tot.

Molt bo!

Vicent ha dit...

El cert és que els qui escrivim o fem les coses per amor a l'art, o per amor a nosaltres mateixos ens la sua un premi, que no és més que el reconeixement d'una gernió de gent que t'ignora i sempre t'ignorarà. Llevat les meues diferències clar.

Vicent

Joana ha dit...

Ara ho entenc... :)
Em de gaudir en vida!

Loreto Giralt Turón ha dit...

No estava per il·lusions, el pobre

Josep ha dit...

Benvolgut Pons 007:
és pels canapès, que no són de carn viva.

Benvolguda Judit:
a mi em premien poc.

Benvolguda Anònima:
ben vist, ho proposaré

Benvolgut JP Merch:
gràcies!

Benvolgut Vicent:
el millor premi és el comentari elogiós, no?

Benvolguda Joana:
sí, hem de gaudir-ne en vida.

Benvolguda Loreto Giralt:
o potser sí, si estava assegurat....