divendres, 8 de novembre de 2013

Lector saberut i disciplinat


I quan començà a llegir el microrelat s'adonà que tindria un final igual de previsible que qualsevol novel·la —com qualsevol d'eixes novel·lotes que l'havien fet avorrir el gènere—, però almenys no havia perdut el temps llegint-se-la fins el final.

5 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Molt bo!

No és bo llegir tants microrelats, al final te'n saps tots els finals.

Sílvia ha dit...

Una vegada em van dir que els finals de les novel·les no haurien de sorprendre perquè si estan ben fets són el final natural i tota la trama t'hi porta. També depèn del tipus de novel·la, suposo. En microrelats sí que el final ha de ser sorprenent, com els teus o els d'en Jpmerch.

Anònim ha dit...

També hi ha autors mediàtics de microrelats, i negres que escriun per ells.

Vicent ha dit...

Efectivament, un dels rols del conte i del microconte i nanoconte és eixe, poder resumir una novel·la avorrida i llarga.

Vicent

Josep ha dit...

Benvolgut JP Merch:
serà que hi ha modes literàris, dic jo.

Benvolguda Sílvia:
una bona novel·la és la que provoca la relectura. Crec.

Benvolguda Anònima:
sí, en diuen tuitestars.

Benvolgut Vicent:
si les novel·les es resumeixen, els microcontes s'expandeixen?