dimecres, 6 de novembre de 2013

Pactes al carrer

El jove revolucionari s'abrandà al polític de la corbata i l'etzibà:
— No ens interessen els vostres pactes de despatx i moqueta, nosaltres volem els pactes que es fan al carrer.

El polític de la corbata feu un somriure i respongué:
— No li falta a vostè raó. Són més ràpids i eficaços, si més no...—  Afirmava mentre un somriure li portava records del darrer pacte tancat al carrer: dues cerveses, una clenxa de farlopa i una sessió de sexe oral.

2 comentaris:

Vicent ha dit...

Sí, és també trist, hui ens sembla als valencians, com el dia del tancament dels repetidors de la Tv3 un dia trist, és també trist que hi haja una doble moral, jo solc tenir un sol discurs i, és el que faig d'un a un, quan un parla per a moltes persones ja no pot fer servir el mateix discurs, fins i tot m'he arraconat d'actuar com a líder d'una colla de cinc, jo n'era de líder de colles de cinc, quan hi havia una colla la meua veu era la que sobreeixia més i donava més raons sempre als interlocutors, fins d'això m'he llevat, ja només parle d'un a un i, per això puc mantenir un discurs coherent.

Molt bon conte, molt bo.

Vicent

Joana ha dit...

Sort que no tots son així...