dimarts, 19 de novembre de 2013

Pre-post-operatori

A poques hores de l'operació, tinc uns quants dubtes.

Dejú. Hi he d'anar en dejú, entesos. Però quan comença el dejú? Quan em llevo? Quan vaig a dormir? Els pacients de pre-operatori som com els gremlins, que no poden menjar després de la mitjanit?

Habitació. Em toca quedar-me a dormir a l'hospital, i sembla ser que hauré de compartir habitació. Qui em tocarà? Algú que ronca? Algú que fa pudor? Algú que te amics i parents cridaners? A veure si em posen amb un moribund: al final callen, però fins que ho fan no paren de somicar.

Dormir. Mai m'han anestesiat. És com dormir? Somiaré? Em mouré, com li passa a molta gent? Parlaré en somnis, com fan alguns? Tindré la típica trempera del dormir?

Cabells curts. Quan jo era jove, em vaig deixar els cabells a quatre dits de llargada i em vaig posar una camisa negra que em feia elegant. Tot anava bé, i triomfava molt entre el femellam, fins que al Canal 33, en un programa anomenat Segle XX, van emetre un reportatge sobre els anys del plom italià. Un dels que hi sortien era un jove italià, crec que de primers dels 80', que duia exactament els mateixos cabells i la mateixa camisa que jo. I ens teníem un aire.
Tot i que el Canal 33 tenia poca audiència, molts amics i coneguts van veure el reportatge i em van dir que jo semblava un feixista italià. Em vaig deixar els cabells llargs, i vaig repescar les samarretes reivindicatives multicolors.

Ara, amb els exercicis de rehabilitació pel braç, estic per fer-ho bé i recuperar la camisa negra, tot tallant-me els cabells.


7 comentaris:

sa lluna ha dit...

Ara difícilment puc ajudar-te per dos motius: el primer perquè estem a 20 i ja no et serviria de molt i el segon és que no en tinc ni idea, afortunadament no m'han operat de res.
El que si puc fer és desitjar que tot surti de conya!! ;)

Aferradetes!

Jpmerch ha dit...

Sort que és el braç dret, que si fos l'esquerre hauries de tancar la mà i buscar-te una jaqueta de pana, que ara són més difícils d'aconseguir.

Vicent ha dit...

Espere que tot haja eixit bé Josep, i que hages eixit de l'operació millor que vas entrar, arriba un moment en la vida d'una persona que penses: si no dic, faig, pense i escric allò que vull en l'hora de la meua mort m'hi arrepentiré, potser hi has pensat ja, sobretot quan comprens tothom, que també t'hi arriba.

Una abraçada i prompta recuperació

Vicent

Jaume ha dit...

Tranquil, mestre. L'anestèsia és el millor que hi ha. deixes de perdre el temps durant una estona… i ni te n'assebentes. És genial. Jo en tinc a casa per aquells moments de baixón, i oli en un llum, tu!

Conyes a part… que vagi molt bé tot!

Aclariment: aquest comentari és el mateix que he deixat a l'anterior post. Anava aquí però m'he fet un lio… en fi, ja se sap, coses de l'edat i l'anestèssia mal païda.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Potser a hores d'ara ja estàs operat i reposant a l'habitació. Vinga, que ara vénen els bombons i els petonets. Espero que vagi molt bé

Joana ha dit...

Jo et puc respondre gaire bé tot... he estat operada fa una mica més de dos mesos :)
No pateixis, segur que tot va bé!
Ànims.

Josep ha dit...

Benvolguda Lluna:
Gràcies. La recuperació va bé.

Benvolgut JP Merch:
ostres, quin enllaç vintage!

Benvolgut Vicent:
ha eixit bé, crec

Benvolgut Jaume:
l'anestèsia ha estat el millor. Un dolç somni.

Benvolguda Loreto Giralt:
ja sóc a casa. Relativament sa.

Benvolguda Joana:
i què tal la teua operació?