dijous, 26 de desembre de 2013

Després de l'holocaust

L'holocaust zombi havia truncat vides, enderrocat ciutats i destrossat el país sencer. Després de la por i el combat, els sobrevivents es trobaren amb que havien de començar de nou, havien de partir de zero.


La majoria visqueren aquesta circumstància amb un poc dissimulat somriure: abans de l'holocaust estaven a menys 10. I de menys 10 a 0, la millora era evident.

6 comentaris:

pons007 ha dit...

Hi ha vegades que surt més a compte fer creu i ratlla (suggerència del google translate al "borrón y cuenta nueva") que no pas intentar arreglar-ho.

Vicent ha dit...

La veritat és que no estem molt bé però mentre no hi haja una guerra la cosa amb gana o sense pot anar tirant.

Vicent

Sepsi Aiguadé ha dit...

Potser l'holocaust, que tantes coses els havia pres, els havia donat l'esperança i la il·lusió de millorar, que no tenien quan estaven a menys deu.
I vet aquí el somriure.

Sepsi Aiguadé ha dit...

Potser l'holocaust, que tantes coses els havia pres, els havia donat l'esperança i la il·lusió de millorar, que no tenien quan estaven a menys deu.
I vet aquí el somriure.

Gaby ha dit...

Ha!

Molt bo i quina raó tens.

Hi han coses que no es poden arreglar sino te les carregues i tornes a començar.

Jo miro de fer-ho a la meva feina sempre que puc...però a la política i a la economia, no se perquè, no sol passar.

Josep ha dit...

Benvolgut Pons 007:
sí, la catàstrofe pot ser una benedicció. Com amb la fil·loxera.

Benvolgut Vicent:
serà que ens costa acceptar el desastre parcial, no?

Benvolguda Sepsi:
Ben vist! ☺☻

Benvolgut Gaby:
sol passar, però quan passa fa mal.