diumenge, 1 de desembre de 2013

Dos homes i un prepuci


L'Ofri és israelià i israelita, i segueix les tradicions del seu poble, però no m'atreviria a dir que és jueu, sinó que és ateu. La seua família sí que ho és de jueva, però ell no s'acaba de creure segons quins dogmes de fe.

Com cada any, i perquè sé que segueix les tradicions, l'he trucat per a felicitar-li el Khanukà. I com cada any hem quedat per a fer unes cerveses, un cava, i fer-la petar (i fer el peta, que ell és molt porrero).  I aquest any ha sorgit la disputa: anar o no anar a l'encesa de llums de khanukà que fan a la plaça de Sant Jaume de Barcelona? Jo sóc un gran partidari d'anar als llocs on no has de pagar i et donen menjar i beguda de franc. Ell també. I jo no tinc cap problema en veure minories exòtiques cantant cançons tradicionals. Ell tampoc. Quin és el problema doncs? Molt fàcil: per a ell veure una colla de jueus no té res d'exòtic. És més, no vol trobar-se amb segons quins coneguts.

Suposo que aquesta és la meva gran virtut: respecto els seus i no sóc un dels seus. Malgrat que alguns diguin el contrari, jo no he trepitjat una sinagoga en ma vida. I hi ha una xifra considerablement elevada de dones que poden testificar que sóc descapotable i no pas descapotat.

Així doncs, per a tots aquells que volen celebrar el Khanukà sense els inconvenients del Khanukà, el Nadal sense els inconvenients del Nadal, i l'Id al-ad·ha sense els inconvenients de l'Id al-ad·ha tenim el tradicional Fèstivus.




Nota: L'Ofri és l'ésser humà menys 2.0 que he conegut mai, així que trigarà anys en llegir aquesta entrada.


4 comentaris:

Vicent ha dit...

Jo sé que la llibertat és fonamental i que les tradicions tenen el dret de fer-se visibles, però el que si que tinc el meu dubte són de les tradicions religioses, les religions quan s'ajunten porten a la guerra, i caldria fer polítiques d'assimilació religiosa, ja que aquesta, la religió no pot llevar-se i, sobretot les fanàtiques del llibre.

Vicent

Fedora ha dit...

A mi em faria gràcia assistir-hi. Mai n'he vist un, crec que em passa com a tu, la tranquil·litat de mirar sense implicar-se...i en contra del que diu Vicent, crec que les demostracions religioses tenen el seu component cultural que no es pot obviar. Difícil seria fer un homenatge a res, ja que tota la realitat actual es basa en passats religiosos...

Anònim ha dit...

I set festes de cap d'any.

Josep ha dit...

Benvolgut Vicent:
molt complicat. A vore, crec que tothom pot fer ús de l'espai públic, sense ànim de lucre, sempre i quan no perjudique excessivament els altres.
Per exemple: pots fer una manifa, però no pots tallar els carrers perpètuament.
En el cas dels religiosos no-catòlics, la cosa sembla una eixida de l'armari.

Benvolguda Fedora:
vistes des de fora, són més boniques, sí.

Benvolguda Anònima:
anys nou julià, gregorià, musulmà, jueu, baha'i, xinès.... I ELS QUE FALTEN!