divendres, 27 de setembre de 2013

Per la boca mor el lluç

Primer fou un flegmó, gran i dolorós, —tan gran que es podia veure des de Google Earth— que em va atacar durant les festes de Sants. Era tan intens el dolor que vaig acabar ballant amb la discomòbil. Per sort m'administraren antibiòtics d'ampli espectre i calmants de cavall. El flegmó va anar a menys (el darrer cop que el van veure anava vestit amb xandall, bevia iogurt líquid i l'estaven entrevistant els de Callejeros).

No cal dir que la visita al dentista fou molt dolorosa. Vaig anar al CAP del barri, així que només vaig sagnar per la boca (de la butxaca poca cosa hagués sortit). La dentista era una morenassa espectacular. Fou el primer cop en ma vida que una tia se'm posava a sobre, em rebregava i jo només podia plorar del dolor. No sé que li veuen a les ombres del Grey aquell.

Després vingué un petit accident domèstic: una cremadeta al llavi mentre cuinava. Res de greu, però el tinc inflat. Si al natural ja tinc els llavis molsuts, ara semblo l'Esther Cañadas després de visitar el siliconador labial de Carmen de Mairena.
Em mire al mirall i no ho puc negar: TINC MOLT DE MORRO.




Per la cremada que m'he fet als morros, la farmacèutica m'ha receptat un gel d'aloe vera, i d'altres principis actius, que es veu que m'hidratarà, regenerarà i esferificarà els llavis la mar de bé.
Després de comprar-li el producte, vaig anar a ma casa i a l'ascensor una veïna va vore el que duia i em comentà que ella fa servir exactament el mateix producte per a les morenes que té.
Arribats a aquest punt em pregunte:

1) Què estudien a la Facultat de Farmàcia? Quins són els seus coneixements d'anatomia humana? Es tan fàcil confondre una boca amb un cul?
2) Una cremada i unes morenes, de causes clarament diferents, tenen el mateix remei? En cas afirmatiu, és el producte que està en promoció?
3) Com han evolucionat les converses d'ascensor? Ja no es parla de futbol i meteorologia? Quin serà el proper tema? Eutanàsia? Necrofília? Física Quàntica?

dijous, 26 de setembre de 2013

Notícies de Síria

Segons les darreres informacions que ens arriben, la Guerra de Síria ara ja és com el billar francès, a tres bandes: Al-Àssad (els militars son més del pare que del fill, els civils més del fill que del pare), Jihadistes (no sabem quants grups, ni quanta gent, ni quants estrangers) i Exèrcit Sirià Lliure (potser els menys dolents de tots).

I com passa al billar francès, guanyarà qui millor faci les caramboles.

diumenge, 22 de setembre de 2013

El darrer


Amb la força de qui sap que té la raó, va alçar la veu i va cridar:

Sempre em toca ser l'últim! Tots els altres sempre passen per davant meu, sempre!

En les seues paraules no hi havia ni mitja unça d'exageració: durant tota la seua vida havia estat sempre el darrer en ser atès, i qualsevol fotesa esdevenia prioritària i passava per davant seu.
Però tot i tindre raó, els escarcellers no entenien perquè aquell reu sentenciat a mort es queixava d'haver de ser el darrer en ser executat.

— ... i és clar, van els altres primers, i a mi em fan perdre el temps.... i van els altres primer, i ho deixen com volen, i jo m'ho he de trobar d'aquella manera... no, si al final no m'atendran i ho haurem de deixar per un altre dia, i jo ací perdent el temps...

Els zeladors sabien que el reu tenia raó, però no trobaven escaients les seues queixes.

dissabte, 21 de setembre de 2013

Com un cosac

Quan hom beu d'una manera exagerada i sense mida ni contenció, es diu que beu com un cosac.
Quan hom fuma d'una forma forassenyada i sense mesura ni límits, es diu que fuma com un cosac.

Així doncs, què haurem de dir quan algú pren el Sol sense moderació i es bronzeja d'una forma exagerada i desassenyada?



Doncs sí, que pren el Sol com un cosac i que es bronzeja com un cosac.

dijous, 19 de setembre de 2013

El somriure de Grey

Els conceptes sexe oral i sado-masoquisme prengueren una nova dimensió quan va començar aquella intensa relació amb una dentista.

dimarts, 17 de setembre de 2013

Molta merda!

Si un esdeveniment ha funcionat els dos primers cops, ja tenim una cita per l'any vinent. I si la tercera edició triomfa, llavors ja s'esdevindrà una tradició. Podria referir-me a la tomatina de Bunyol o del Mercat Medieval de La Roca Village, o de qualsevol altre cosa, però en aquesta ocasió m'estic referint a un festival de cine: El Festival Internacional de Cinema de Merda, a Sueca.



Segons els seus organitzadors «El Festival de Cinemə Internacional de Merdə de Suecə (C.I.M. Sueca) és el festival unitari del cinema de baix pressupost, independent i no comercial que te la seua seu a Sueca (Ribera Baixa). El C.I.M. Sueca aspira a dinamitzar les iniciatives audiovisuals de la contracultura. És la casa dels inassimil·lables, dels contestataris, dels àcrates i dels creatius lliures».

El guanyador del primer Premi de Cinema Internacional de Merda, dotat amb 750 €uros i una merda de cacau confeccionada per la Fàbrica i Museu del Xocolate de Sueca, ha estat el curtmeratge L'Attaque du monstre géant suceur de cerveaux, de Guillaume Rieu, homenatge a les pel·lícules musicals i els primers films de ciència-ficció.

Ens veiem a Sueca l'any que ve i, com diuen els actors, MOLTA MERDA! 

diumenge, 15 de setembre de 2013

El messies dels pobres


El profeta era home de sàvies paraules i bones voluntats, per això —i perquè sabia que amb l'estómac ple les paraules s'escolten millor— visità a la gent més pobre per a obsequiar-los, i guanyar-se'ls, amb el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos.

Malauradament era un home de molta fe, però d'escassa aritmètica, i no va caure en que, per més elevat que fos un dels multiplicands, si l'altre multiplicand era zero, el resultat final seria zero.



dimecres, 11 de setembre de 2013

La bàscula

I malgrat ser la millor del mercat, tot i haver incorporat les millors innovacions tecnològiques, i ser un aparell de mesura perfecte, aquella bàscula seguia sent incapaç de pesar-se a si mateixa.

dilluns, 9 de setembre de 2013

Petita guia ebrenca


Pel proper dimecres 11 de setembre està convocada la Via Catalana. Aquesta via travessa el Principat de Catalunya de nord a sud, però no d'est a oest, raó per la qual moltes persones de la Catalunya Catalana (Osona, Ripollès...) es desplaçaran a la Catalunya Valenciana (Baix Ebre, Montsià...). Per tal d'ajudar aquestes visitants, estem preparant una Petita Guia de les Terres de l'Ebre. Ací teniu alguns fragments:

Cales: a les seua costa no hi ha cales amb encant, com a l'Empordà, ni polígons industrials, com al Maresme o al Barcelonès, sinó llargues platges poc urbanitzades. No sé on han après els empordanesos a fer la prova del mocador, però quan diuen "cales verges" i ens ensenyen l'Empordà ple de turistes i xalets, és que no han visitat el Baix Ebre i el Montsià.

Toponímia: molts cognoms tenen un origen toponímic, de ciutats (Perpinyà, Lleida...), comarques i comtats (Rosselló, Pallarès...) o rius (Llobregat...). Així doncs no ens ha d'estranyar que a la Ribera d'Ebre hi hagi una població que porti el nom del cognom més estès a Catalunya: Garcia (Ribera d'Ebre).

Gastronomia: a les Terres de l'Ebre també hi ha plats propis. No us estranyeu si us donen una mena de paella pintada de negre, és el típic arròs negre. Alguns plats tenen noms característics, com Peludeta de la Ràpita, (el primer cop em vaig pensar que era un noia sense depilar), és un peix típic d'allà.

Vocals, consonants i articles: gent poc donada a les sorpreses, allà on s'escriu una o ells pronunciïn  una o, i no una u. En la mateixa línia dels valencians, que pronuncien les erres finals, o els rossellonesos, que quan veuen una v, pronuncien una v i no una b. Gent d'ordre, que parla al peu de la lletra.
També tenen un article propi, el lo. El lo és article, no pas pronom.

Podeu fer aportacions on posa Comentaris.




dijous, 5 de setembre de 2013

El probe Bilbeny


Quan vaig tirant cap a la plaça
em pregunten si he vist en Miquel Canals,
ell diu que és feliç a la muntanya,
i que fa molt de temps que no en surt.

Què li està passant al probe Miquel?
que fa molt de temps que ja no surt.
Ai, què li estarà passant al probe Miquel,
que fa molt de temps que no surt.

Em diuen, em diuen que el Miquelet,
entre nosaltres es fa estrany
ell diu que és molt feliç a la muntanya
i que s'està tornant un ermità.

Ai, què li estarà passant al probe Miquel,
que fa molt de temps que no surt.

A mi em diuen, a mi em diuen que el Miquelet
a la muntanya s'hi troba molt feliç,
ell diu que és feliç a la muntanya,
i que d'allà no en vol pas eixir.

Ai, què li estarà passant al probe Miquel,
que fa molt de temps que no surt.

Em diuen, em diuen que el Miquelet,
de la muntanya no vol sortir,
diu que s'hi fa el cafetó
i fins i tot s'hi pren el vinet.

Ai, què li estarà passant al probe Miquel,
que fa molt de temps que no surt.



dimarts, 3 de setembre de 2013

Nuesa

Va arribar a la platja, la més coneguda i concorreguda del país, amb ganes de tastar la tolerància que, segons les guies, s'hi respirava. Va cercar un espai on deixar la tovallola, la va estirar amb cura, i es va despullar.
Es va treure la gorra, la samarreta, les sabatilles i els pantalons; sense presses però sense pausa, captant l'atenció dels allà presents.
Quan va acabar de despullar-se la seua nuesa astorà a tothom i incomodà a la majoria. Allà estava el seu cos ben nu: sense rastes, ni penjolls, ni arracades, ni pírcings, ni tatuatges, ni cap altre guarniment corporal.
Una nuesa insultant per a la majoria dels nudistes allà presents.

diumenge, 1 de setembre de 2013

Apunts d'acústica


La velocitat del so depèn del medi que travessen les ones. La velocitat del so és directament proporcional a la rigidesa del medi que travessen i inversament proporcional a la seva densitat. (V = (R/D)1/2).
La velocitat del so també canvia amb les condicions ambientals, per exemple, a l'aire calent transmet el so més ràpid que l'aire fred.

És per això que les mentides i els rumors, que travessen la baixa densitat de la credibilitat i l'elevada rigidesa dels nostres prejudicis, viatgen tant ràpid. Sobretot si és estiu, o si l'ambient està prou caldejat.