dijous, 30 de gener de 2014

Evolució inversa dels grafemes


Primer foren els dibuixos que feien els homes primitius, pintant a les parets de les coves els animals que caçaven i s'anaven a menjar.
Aquests dibuixos evolucionaren fins a donar lloc als pictogrames, representacions estereotipades d'objectes concrets.
Els pictogrames evolucionaren guanyant abstracció i es feren els ideogrames.
A partir del so de les paraules representades pels ideogrames s'avançà fins els logogrames.
Els logogrames evolucionaren cap a l'escriptura fonètica, donant lloc a sil·labaris i alfabets. Els primers alfabets eren només consonàntics, i s'anomenen abjads.  Després vingueren els alfabets vocalconsonàntics, com l'alfabet llatí en el que us estic escrivint.


I passaren els segles fins que la paraula escrita deixà el paper i s'instal·là a les pantalles petites.
Els SMS feren desaparèixer les vocals, tornant a l'abjad.
I el whatsapp i les xarxes socials farciren d'emoticones la comunicació, tornant als ideogrames.

L'evolució inversa és imparable, i actualment la gent fotografia els àpats que es menjarà, i els distribueix per whatsapp i els penja al seu instagram (la versió digital de la cova rupestre).


8 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Molt bona la reflexió que fas de l'evolució de la comunicació. Ho deia el gran Ovidi Montllor.
"El món no avança: gira"

Fita

Sergi ha dit...

T'has deixat la comparació més òbvia amb la cova rupestre: el mur de facebook.

Helena Bonals ha dit...

Em sembla molt bona aquesta comparació! Jo només tinc blocs, i en el whatsapp no faig servir emoticons.

el nom de la rosa ha dit...

Em trec el barret que no duc amb aquest post i els comentaris anteriors.

Involucionem, i la flamenca del whatsapp només és un signe dels temps.

Vicent ha dit...

Hi ha certs intel·lectuals, entre ells Sanchez Dragó, de marcades tendències junguianes, tot i la seua llibertat d'adscripció i independència, que pensen que l'home està tornant a involucionar, és a dir està de ple en una regressió en tots els nivells des de la comunicació, fins la memòria i les mateixes societats on ja ningú no té una idea global o holística d'on està, què és el que li fa de llit, que és o pretén ser, etc.

Espere que tot torne a la normalitat, si més no sense un gran sotrac.

Vicent

Anònim ha dit...

L'analfabetisme no desapareix, només canvia de format.

Alyebard ha dit...

L'has clavada!

Eduard ha dit...

Ja ho va dir el fuster del Pequod, la nau del capità Ahab (que és fonèticament similar a abjad): la vida és una eterna repetició del mateix. No crec en el temps circular, sinó en l'espiral. Però lail·lusió òptica de l'espiral, segons el put de vista que prenguis, et fa pensar que retornes al punt d'origen.