dimecres, 1 de gener de 2014

Incoherències i perills antiavortistes


Segons els antiavortistes, tant bon punt un espermatozou entra dins d’un òvul comença la vida humana. Per això consideren que eliminar aquesta unió d’òvul i espermatozou (el zigot primer, l’embrió després) és un crim. I en aquest sentit va la modificació de la llei de l’avortament impulsada pel ministre Alberto Ruiz-Gallardón, considerant l’avortament com un tipus d’homicidi.

Segons el meu parer, la modificació de la llei de l’avortament no només vulnera la llibertat de l’individu, sinó que és força incoherent, i bastant perillosa. Veiem perquè:


INCOHERÈNCIES

Clíniques de fertilitat. Si la vida humana comença quan l'espermatozou entra dins de l'òvul, i acabar amb aquest zigot és un homicidi, haurien de clausurar totes les clíniques de fertilitat, on es fan fertilitzacions in vitro que no rutllen i es llencen, o que sí que rutllen i es congelen i, si passats uns anys no s'aprofiten, es llencen.

Còmplice i col•laborador necessari. Segons Gallardón, la llei protegeix a la dona, ja que no és ella la persona perseguida legalment, sinó qui realitza l’avortament (un metge, o algú que en suplanta les funcions) i qui es lucra amb l’activitat avortista. Segons aquesta llei, el metge que practica l’avortament és l’autor material del crim, i el propietari de la clínica avortista un còmplice que es lucra amb aquesta activitat delictiva, però la dona que hi va a avortar no en té cap culpa. Això sembla ben intencionat, però és força incoherent ja que per a que es cometi aquest delicte cal que hi vagi una dona embarassada.
La dona que avorta és una col·laboradora necessària en aquest delicte. Si són coherents, la dona que voluntàriament va a avortar hauria de ser considerada o bé autora (com estableix l’article 28 del Codi Penal), o bé col·laboradora necessària del delicte i castigada com a tal (com estableix l’article 29 del Codi Penal).

Denegació d’auxili i negligència. Si avortar és matar a un ésser humà, i per salvar la vida d’un embrió d’ésser humà es pot limitar el dret a decidir sobre el propi cos, la llei hauria de considerar més casos. Per exemple: Què passa si una dona embarassada realitza activitats, o consumeix productes. que poden danyar el fetus, o fins i tot provocar-li un avortament? Si són coherents, l’haurien de condemnar per negligència amb resultat de lesions, o de mort, segons el cas. Al mateix nivell que podem condemnar un conductor ebri que fereixi o mati vianants (article 142 del Codi Penal).

Si avortar és un acte de denegació d’auxili, en el que la dona està privant d’una ajuda vital a l’embrió, caldria ser coherent i condemnar tots els altres actes de denegació d’auxili que impliquen patiment i mort. Per exemple: la donació del moll de l’os. Si per salvar un embrió cal obligar una dona a passar nou mesos d’embaràs i un part, com podem no exigir a un potencial donant a que es faci una anàlisi de sang i, arribat el cas, es sotmeti a una intervenció quirúrgica que dura només una tarda i no té cap perill? Per no parlar de la donació de sang (encara menys molesta i perillosa) o de la donació d’òrgans un cop has mort.
Si els antiavortistes són coherents, haurien d’exigir l’expropiació dels òrgans dels difunts, i que aquests siguin gestionats per l’Organització Nacional de Transplantaments.

Prevenció del crim. Un dels deures dels poders públics és evitar el crim, no només perseguir el crim un cop s'ha comès, sinó també evitar-lo. Per això hi ha patrulles de policia, controls de velocitat i alcoholèmia a les carreteres, o requisits estrictes per aconseguir una llicència d'armes. Si els antiavortistes són coherents, haurien d'exigir la identificació de les persones que adquireixen un test d'embaràs, així com vigilar la sortida a l'estranger (a països on es pot avortar) de dones embarassades, o sospitoses d'estar embarassades.



PERILLS 

 El principal perill d’aquesta llei ja el sabem: que les dones avortin fora dels centres sanitaris i ateses per personal que no té la formació escaient.

 Però el projecte de Gallardón té un altre perill. Aquesta llei contempla dos únics supòsits en els que es podria avortar: posar en greu perill la vida de la mare i la violació. En el primer cas estaríem, més o menys, en la línia del que diu l’article 20 del Codi Penal (“Que el mal causat no sigui més gran que el que es tracti d'evitar; que la situació de necessitat no hagi estat provocada intencionadament pel subjecte; i que la persona necessitada no tingui, pel seu ofici o càrrec, cap obligació de sacrificar-se”), però... què passa amb el supòsit de la violació? Haver estat víctima d’un delicte et dóna dret a cometre un altre delicte? Això es pot aplicar a d’altres casos? Qui ha estat víctima d’un robatori té dret a cometre un altre robatori que li permeti recuperar els béns perduts? Qui ha estat víctima d’una estafa hipotecària té dret a usurpar il•legalment un habitatge?

 El que sí que provocarà aquest supòsit és una escletxa legal per on intentaran avortar moltes dones, que "només" hauran de fer el tràmit de denunciar una violació. I això, a banda de fer pujar artificialment les estadístiques de criminalitat, també serà un greu perjudici per a les dones que sí que han estat víctimes d’una agressió sexual, ja que quan vagin a fer la denúncia hauran de veure com els policies dubten de la seva sinceritat.
 Fins ara sabíem que hi havia víctimes de la violència sexual que per por, o per vergonya, o per desconeixement dels seus drets, no denunciaven l’agressió patida. A partir de que entri en vigor aquesta llei sabrem que també hi haurà un important percentatge de denúncies falses.

 En resum: una llei que ataca la llibertat individual, té incoherències i uns quants perills. Motius suficients per a dir que no.

8 comentaris:

sa lluna ha dit...

Un pas enrere, això és el que és.
Les dones que vulguin avortar només tindran dues sortides: o marxar a l'estranger (òbviament si tenen diners) o posar-se en mans de persones sense coneixements ni escrúpols que posin en perill la seva vida (com es feia abans).
On és la llibertat?

Una aferradeta i molt bon dia!

Elfreelang ha dit...

completament d'acord....bon any!

maria ha dit...

Molt bona reflexió i ben certa.
Amb la manera que ho va anunciar "la ley que defiende los derechos del no-nato" ja ho diu tot. Aquí no hi ha llibertat.

novesflors ha dit...

És una bona reflexió. T'ho has currat.
Que tingues un Bon Any 2014.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Quina ràbia aquestes actituds paternalistes dels peperos! Ben dit, Josep

Jaume ha dit...

Una llei sense caPP ni PPeus, com ens tenen acostumats.

Eduard ha dit...

La principal incoherència dels antiavortistes en general és que defensen la vida des de determinat punt d'origen (i no és vida ja la de l'òvul i l'espermatozou per separat?... es podria penalitzar la masturbació masculina com a atemptat contra la vida?), però en canvi solen ser defensors a ultrança de la pena de mort.
La llei de penalització de l'avortament, en efecte, és un cos estrany en uns principis generals del dret ben entesos i conforma un nyap més -però dels més greus- en un Codi Penal ple ja de nyaps, bonys i esguerros.

Joana ha dit...

Una barbaritat més, un retrocés inexplicable, una agressió contra la llibertat individual... segueixo?
Tot plegat un disberat.