diumenge, 16 de març de 2014

Coherència lletraferida

Era el crític literari més ferotge del país. En coherència amb el seu tarannà, als amics només els recomanava llibres que ell no havia llegit, i per Sant Jordi regalava llibretes en blanc i cactus.

7 comentaris:

Joana ha dit...

Saps, ja fa uns anys no confio en la crítica de llibres. Vaig creure més d'una i em vaig perdre bons llibres..
La millor crítica és la d'un mateix.
Potser el teu, de crític, sense voler fa el bé.

pons007 ha dit...

Doncs segurament el cactus aguantarà més que la rosa, que a l'endemà ja fa una pena la pobre...

Vicent ha dit...

Un conte perfecte, però la característica de jutge que té el ser crític no m'ha agradat tant com si hagueres dit l'escriptor en comptes de crític.

Però molt bo, perquè en el fons no era un crític sinó un escriptor, no jutjava en realitat sinó que sabia que un llibre és un fill i cadascun té el seu.

Vicent

Anònim ha dit...

Els crítics són uns envejosos i uns autors frustrats.

Helena Bonals ha dit...

Que els crítics són això i allò només són tòpics.

M'agrada molt que em regalin llibretes. I quan faig ressenyes només cerco les coses bones del que llegeixo.

xavier pujol ha dit...

La llibreta en blanc pot esdevenir llibre, i el cactus, encara que la seva flor és molt efímera, algun dia florirà.

Fita

Jaume ha dit...

Possi un crític a la seva vida, i el cactus ja arribarà tot solet.