dimarts, 4 de març de 2014

El triomf demoníac

El gran èxit del Dimoni fou comprovar fins a quin punt els seus enemics estaven disposats a dur-li la contrària, i anticipar-s'hi.
En començar a actuar de manera bona, caritativa, pietosa i generosa, els enemics de Satanàs procediren a fer el mal, ser egoistes i promoure l'odi.

7 comentaris:

Sílvia ha dit...

Ups, quina bona estratègia. I és que el "bé", segons com, pot fer molt mal!

Jpmerch ha dit...

Açò explicaria el cas de la Inquisició.

xavier pujol ha dit...

Sembla que hagis retratat Rouco Varela i els seus "seqüaços".
Fita

Jaume ha dit...

Ja passen, aquestes coses… sempre volem el que no tenim.

Joana ha dit...

Demoníac.... dolent de veres!

Vicent ha dit...

És el que passa quan un desig comença a derivar en un ideal o siga en un gaudi, que ja no mirem pel nostre desig, que sempre ho és d'individual i intransferible, sinó que ja ens mirem en grans projectes i ideals que uns altres han de pagar amb un alt sou.

Vicent

MaR-íA ha dit...

jejeje

es lo que tiene ser demonio,
se sabe todas las triquiñuelas