dimarts, 4 de març de 2014

El triomf demoníac

El gran èxit del Dimoni fou comprovar fins a quin punt els seus enemics estaven disposats a dur-li la contrària, i anticipar-s'hi.
En començar a actuar de manera bona, caritativa, pietosa i generosa, els enemics de Satanàs procediren a fer el mal, ser egoistes i promoure l'odi.

7 comentaris:

Sílvia ha dit...

Ups, quina bona estratègia. I és que el "bé", segons com, pot fer molt mal!

jpmerch ha dit...

Açò explicaria el cas de la Inquisició.

xavier pujol ha dit...

Sembla que hagis retratat Rouco Varela i els seus "seqüaços".
Fita

Jaume ha dit...

Ja passen, aquestes coses… sempre volem el que no tenim.

Joana ha dit...

Demoníac.... dolent de veres!

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

És el que passa quan un desig comença a derivar en un ideal o siga en un gaudi, que ja no mirem pel nostre desig, que sempre ho és d'individual i intransferible, sinó que ja ens mirem en grans projectes i ideals que uns altres han de pagar amb un alt sou.

Vicent

MaRía [Capri ] ha dit...

jejeje

es lo que tiene ser demonio,
se sabe todas las triquiñuelas