dimecres, 12 de març de 2014

Estar-se de punyetes

Aquella persona sempre havia cregut que la gent que té problemes de debò no s'està per tonteries, i no s'angoixa per les ximpleries per les que s'angoixa l'altra gent.
Pensava això fins que ell mateix començà a tindre problemes grossos. I a mesura que aquests es feien grans i irresolubles, s'entestà en angoixar-se per collonades cada cop més grans. Així, patint per nimietats, no havia de veure la tragèdia de debò.

9 comentaris:

Vicent ha dit...

Així és, els problemes són com un cargol, si ens entestem en posar-li més collons cada vegada es passen de rosca i ja qualsevol problemeta ens afecta, però normalment va en consonància amb el gros.

Vicent

Helena Bonals ha dit...

Em sembla que tots ho fem, això. Estem massa ben acostumats.

Sílvia ha dit...

És una bona solució, però les punyetes petites, totes juntes, a la llarga s'acaben convertint també en un gran problema.

xavier pujol ha dit...

Això és propi de moltes persones, i pot ser una manera complementària de sobreviure les adversitats.
Fita

Jaume ha dit...

I va començar a escriure un blog.
No ets tu, sóc jo.

MaR-íA ha dit...

Cuando el vaso está lleno una microgota lo hace rebosar

Loreto Giralt Turón ha dit...

La qüestió és sobreviure, no importa de quines estratègies ens servim

Joana ha dit...

No és senzill, ni ara ni mai, no patir per moltes coses...
Per sort algunes ja les puc deixar de costat.

Josep ha dit...

Benvolgut Vicent:
som nosaltres, els que tenim un problema per a cada solució?

Benvolguda Helena:
doncs sí. Però que no ens ho treguin.

Benvolguda Sílvia:
com deien les iaies "et maten a pessics".

Benvolgut Xavier:
cercar petites adversitats per a no veure les grans adversitats... sembla bona idea, però no em convenç.

Benvolgut Jaume:
i et va servir, oi?

Benvolguda MaR-íA:
sí senyora!

Benvolgut Loreto:
Darwin dixit.

Benvolguda Joana:
llavors et felicito.