divendres, 14 de març de 2014

Reconeixement de mèrits


El ministre de cultura s'adreçà a l'auditori, ple a vessar d'un públic entusiasta.

—Per a un ministre de cultura és tot un honor visitar una ciutat com la vostra. Dels moltíssims autors que aquesta noble vila ha donat, avui ens reunim ací per a homenatjar-ne un de molt especial. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, novel·la, teatre, assaig... I en tots deixà la seua emprempta personal.— El públic escoltava i assentia amb el cap, segurament recordant algun vers, o algun passatge de les obres més emblemàtiques de tan distingit autor.

—Una obra literària on deixà una empremta personal marcada pel dolor, l'angoixa i el patiment.—El ministre recitava amb una entonació perfecta.

—Els seus llibres no s'han escrit per a ser impresos en tinta, sinó en llàgrimes, i potser en sang— La cita no era del ministre, però això tant li feia.

—Una obra que és tot un compendi dels mals que pot patir un ésser humà. Els seus lectors, entre els que em compto, no ens podem oblidar de tantes i tantes pàgines plenes de tristor, pena i amargor. Així doncs, i sense més preàmbuls, vull procedir al lliurament de la Medalla al Mèrit Literari.

—Malauradament el nostre insigne autor fa anys que es va suïcidar, però això no és motiu per a no retre-li un merescudíssim homenatge, i lliurar-li aquesta distinció a la persona que dia a dia, any a any, li infringí tot aquest dolor. Sense la plena dedicació d'aquesta persona, el nostre autor s'hagués vist privat del patiment que el marcà durant tota la seua vida, i nosaltres no hauríem pogut fruir de la bellesa de les seues paraules.— Gestos d'aprovació entre els assistents.

—Així doncs, que pugi la persona que tant de mal li feu a l'autor, i sense la qual aquesta obra emblemàtica mai hauria existit.— Puja el premiat enmig d'una gran ovació.

6 comentaris:

Sílvia ha dit...

Em sumo a l'ovació!!

xavier pujol ha dit...

Amb aquesta història rebles aquella afirmació que diu que a voltes els problemes i les dificultats fan créixer algunes persones.
Fita

Vicent ha dit...

Sí, tens tota la raó, qui es crega que pot al 100 % fer una teoria o un ens ho té clar, el que és bo per a una cosa no ho és per a l'altra i hi ha qui només pot viure patint i fruint o les dues coses alhora, amb guerra interior i exterior i sense.

Vicent

Loreto Giralt Turón ha dit...

uis, el romanticisme... com més patiment, més vàlua. Segur que a més va suïcidar-se jove, sinó no l'homenatjarien tant

el nom de la rosa ha dit...

Estic veient des del futur, com pugen a l'escenari del teatre semironyós del meu poble a recollir el meu hipotètic premi al Mèrit Literari, o Urbanístic, o Existencial, tots els individus que puc catalogar com "els que digueren que no".
Josep, cada dia més Gran.

Anònim ha dit...

És de ben parits el ser agraïts.