diumenge, 23 de març de 2014

Tòpics planetaris


Féu una pausa per encendre una altra vareta d'encens, va mastegar una tsampa per acompanyar el te de rooibos, es va asseure de nou al seu zafu tibetà hi va concloure el seu discurs amb una cita:

—Al cap i a la fi, els homes sou de Mart i les dones som de Venus.

Ell va aclucar els ulls, i per un instant recordà allò que va estudiar anys enrere: Venus, segon planeta del sistema solar, temperatura mitjana de 460ºC, pressió de 90 atmosferes, el més semblant a l'infern. Venus, un planeta on no s'ha trobat mai cap rastre de vida intel·ligent.

Sí, n'estava convençut, eixa dona era de Venus.

9 comentaris:

pons007 ha dit...

I de Venus no hauria d'haver sortit mai...

xavier pujol ha dit...

Malgrat tot, Venus ens atrau, Venus enamora.

Fita

Nena Kosta ha dit...

"Él" está amargado, ¿por qué puede ser?

Vicent ha dit...

Jo no parlaria d'homens i de dones sinó de gent d'un o altre discurs dins dels cinc bàsicament que hi ha, ara el penis o la vagina fan també certament a algunes persones la pertinença a un o a altre discurs.

Vicent

Jpmerch ha dit...

Basat en fets reals, potser?

Jaume ha dit...

Els "tòpics" són aquells petits encenalls de xocolata que es posen sobre els gelats del Mc Donalds, oi? Doncs això…

MaRía ha dit...

las comparaciones siempre son odiosas y los tópicos generalmente erróneos ----- o no?

Fedora ha dit...

No el voldria d'enemic...impacable! quin mal...

Joana ha dit...

Tòpics.. tu ho has dit!