dijous, 3 d’abril de 2014

Crisi de parella, 2

Alguns matrimonis acaben bé, d'altres, però, duren tota la vida.

La ruptura fou relativament civilitzada. Ell encara se l'estimava i, quan ella se n'anà, li digué un trist i enamorat "Ja saps que deixo la porta oberta".
Passà el temps i les decepcions, ella reflexionà i s'adonà que ell havia estat el millor home de la seua vida.
Tornà. I quan va tornar comprovà que el seu ex havia complert la paraula: havia deixat la porta oberta. Malauradament una altra, més jove i més guapa, havia aprofitat que la porta estava oberta per entrar. I quedar-s'hi.

10 comentaris:

XeXu ha dit...

M'havies fet pensar que, en deixar la porta oberta, li havien entrat a robar, i havia perdut alguna cosa més que la parella...

xavier pujol ha dit...

Si aquesta dona és molt més jove i molt més guapa que l'home, segur que la porta restarà oberta, i algun dia hi entrarà un tercer, també jove i vigorós.

Fita

pons007 ha dit...

No apreciem el que tenim fins que ho perdem...

Carme ha dit...

Coses que passen ... Quan les portes són obertes, són obertes...

Sílvia ha dit...

Que hi entri igualment, si la porta encara és oberta. Quan més seran, més...

E ha dit...

@XeXu
A mi també!

Anònim ha dit...

Привет всем.

Vicent ha dit...

De les coses del piu Déu se'n riu, que és una dita valenciana que em fa molta gràcia i posats a preguntar, qui esperaria a una dona que no et vol? Potser jo sí, però el meu és un cas a part.

Vicent

Totira ha dit...

Amb la de portes i finestres obertes que hi ha pel món, mira que tornar-hi!

el nom de la rosa ha dit...

Sort que no va fer cas dels anuncis de Securitas.