dissabte, 5 d’abril de 2014

Malaltia rara

Els metges anomenaven malalties minoritàries, o malalties rares, a un grup molt nombrós integrat per més de 6.000 condicions clíniques que tenen una baixa prevalença en la població.

Donada la seua baixa incidència estadística, i la difícil integració dels seus afectats a la societat, els experts inclogueren la Felicitat a la llista de malalties rares.

10 comentaris:

Joana ha dit...

Això sí, cada dia veig menys afectats per aquesta...

Jaume ha dit...

Sense dubte, és una malaltia rara. Però sembla que estan a punt de trobar-li una vacuna definitiva i erradicar-la totalment. Crec que no farà falta dedicar-li cap marató a TV3 ni res que s'hi assembli… té els dies comptats.

Helena Bonals ha dit...

Pessoa preferia la infelicitat, el desassossec. És molt més productiva, penso. Però a tota la resta els hi escauria més la malaltia de la felicitat convencional.

XeXu ha dit...

És una malaltia que no es té massa en compte, és rara i sense explicació, però té cura, i no dura massa.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Si no té cura, no ens quedarà més remei que morir-nos de felicitat

Vicent ha dit...

Sí, certament sembla que tothom busque el cent per cent de felicitat i en no trobar-lo, perquè no existeix es conclouen infeliços, només un tant per cent, ja que parlem d'estadístiques, molt xicotet som feliços i és perquè no creiem en la plena felicitat, valga la contradicció i la paradoxa, com la realitat i la vida mateixa.

Vicent

xavier pujol ha dit...

Com totes les malalties, aquesta té brots. Hi ha moments que la malaltia s'aguditza perillosament, però la major part de la vida es manté en letàrgia.

Anònim ha dit...

En temps de tristors la felicitat és revolucionària.

Totira ha dit...

He sentit a dir que algunes persones afectades per aquesta malaltia generen addicció als propis anticossos que generen.

Josep ha dit...

Benvolguda Joana:
sí, per això és rara.

Benvolgut Jaume:
ah, quan vol, la ciència fa grans troballes.

Benvolguda Helena Bonals:
Pessoa vivia de l'angoixa i la tristor. Un gran professional del desassossec.

Benvolguda XeXu:
doncs sí.

Benvolguda Loreto:
esperem que sí!

Benvolgut Vicent:
sempre ens quedaran les drogues, dic jo.

Benvolgut Xavier Fita:
té vostè raó, per desgràcia.

Benvolguda Anònima:
amen

Benvolguda Totira:
doncs que m'esternuden a la cara!