dimecres, 23 d’abril de 2014

Memòria selectiva


—Aix, t'anava a dir una cosa però me n'he oblidat, m'ha fugit del cap.
—Tranquil, segur que no era important.
—Llàstima, perquè allò que més m'urgeix d'oblidar són les coses importants.

11 comentaris:

Carme ha dit...

Ostres, tu! En conec un munt d'aquest, jo!!!

L'has clavat!!! :DDD

MartinaH ha dit...

A casa sempre havia sentit que quan oblides el que anaves a dir és que que era mentida.
Jo només... ho deixo anar!

Helena Bonals ha dit...

Les coses importants s'obliden per tornar amb la memòria involuntària.

xavier pujol ha dit...

La importància és relativa.
El relat, curt i ben fet m'ha agradat.

Fita

Sílvia ha dit...

Les coses importants no se solen dir...

MaRía ha dit...

Cuanta razón y que bien lo resumes
un beso

Jaume ha dit...

Va a ser que sí.

Eduard ha dit...

El guionista Rafael Azcona deia que mai no s'apuntava les idees que li venien, perquè pensava que si se li oblidaven és que no tenien importància.
L'experiència em diu que la memòria funciona amb capricis, en els quals tenen molt a veure els somnis on les païm.
Pensar com Azcona em sona a la fàbula de la guineu i el raïm.

Vicent ha dit...

És cert, mira, la meua psicoanalista em deia, quan oblidava alguna cosa, que hauria de ser quelcom important, pel fet d'haver-la oblidat.

Vicent

Loreto Giralt Turón ha dit...

De vegades voldríem oblidar les coses importants i no hi ha manera

Josep ha dit...

Benvolguda Carme:
i jo Carme, i jo.

Benvolguda MartinaH:
ui, mentir és poc important, no?

Benvolguda Helena Bonals:
i els instints, també.

Benvolgut Xavier Pujol:
la veritat també pot ser relativa.

Benvolguda Sílvia:
ui, ui, ui.... això és que fas coses molt trapelles!

Benvolguda MaRia:
gràcies! Un petó

Benvolgut Jaume:
Amen!

Benvolgut Eduard:
també allò que la inspiració t'agafi treballant.

Benvolgut Vicent:
lacanià? freudià?

Benvolguda Loreto Giralt:
ah, la nostra salut mental ho necessita.