diumenge, 1 de juny de 2014

Reflexions revolucionàries de cap de setmana



Les revolucions són més interessants i simpàtiques quan es fan lluny de casa.

9 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Les revolucions també poden ser pacífiques.

XeXu ha dit...

Completament d'acord amb tu, no pensava que veuríem coses com aquesta a Barcelona. Per altra banda, a tot li diuen revolució. Vull creure que la majoria de manifestants són pacífics, però com sempre els quatre malparits ho taquen tot.

Vicent ha dit...

Les veritables i úniques revolucions són les que tenen lloc en les consciències del planeta en la seua globalitat, les altres són un canvi d'amo.

Vicent

xavier pujol ha dit...

No trobo que el col·lectiu de Can Vies hagi fet demandes revolucionàries. Bàsicament, de moment només hi veiem reclamacions sobre la casa que els han enderrocat i les seves conseqüències.

Fita

Loreto Giralt Turón ha dit...

Per mi tampoc no és cap revolució, al darrere solament hi ha interessos particulars

horabaixa ha dit...

Hola Josep,
He rebut amb sorpresa la teva visita. Gràcies.
Saps, et vaig veure ahir en un comentari a bocins i vaig parar-hi atenció. Veig que l'atenció ha estat mútua.
Referent al teu post aprofito. No em queda clar el paper de la gent okupa. Ja que generen simpaties, per uns i no tantes per la resta.
La violencia mai m'ha agradat i molt menys com a mesura de força. Moltes gràcies

Gregori Samsa ha dit...

Una revolució com Déu mana s'ha de fer al menjador de casa. I si es fa al dormitori, llavors ja és l'hòstia

Joana ha dit...

Cal una revolució, ja ho crec!, d'idees, actituds i pensaments.
Mai de violència, mai...

pons007 ha dit...

sobretot simpàtiques, si es fan al teu barri fins hi tot diria que son molestes