dilluns, 28 de juliol de 2014

Ionkarres

Com dirien els periodistes esportius, allò era un Fi de Cicle.  Canvi de casa, de feina, de cotxe i d'estat civil, que era una manera de dir divorciat, pobre i de tornada a cals pares.

Volgué desfer-se dignament dels mobles, llibres i electrodomèstics: Donà llibres a biblioteques públiques i lectors particulars; portà els electrodomèstics que ja no necessitava a la botiga d'empenyoraments (o Cash & Converters) i va deixar que els interns d'un centre de rehabilitació de toxicòmans s'enduguessin els mobles vells.

Aquests darrers recollien mobles i electrodomèstics vells, els condicionaven, i després els tornaven a vendre. Era una manera de donar feina a eixa gent. I és clar, per a fer la seua faena visitaren la casa per a examinar el material.

Vingueren tres homes que presentaven diferents proporcions de pena, fàstic i por, però el propietari (futur ex-propietari) mantingué la cara de póker.  Quan marxaren reflexionà sobre els tres individus: Era el primer cop que tenia tres toxicòmans a casa.

Després, amb més calma, s'adonà que allò no era ben bé així. Havia tingut sota el mateix sostre addictes a l'amor (o a algun dels seus succedanis).
I addictes a l'odi.
I addictes al perill.
I addictes al patiment.

Al cap i a la fi, el que feia diferents aquells tres individus era que la seua addicció es podia resumir en una fórmula química.

10 comentaris:

Pais secret ha dit...

M'agrada com resols els microrelats, són més complicats del que fa un temps em pensava.
Aquest és punyent i rodó, difícil d'aconseguir, vaja.

XeXu ha dit...

Es pot ser addicte a moltes coses, i cap d'elles bona. Bé, quan s'és addicte ja no és bona, encara que inicialment sembli positiva. Però no t'enganyis, en tota addicció hi ha molta química. Alguna ve de fora, i l'altra de dins. Els circuits són els mateixos.

Jpmerch ha dit...

Sembla continuació de Nomadisme i retorn.
Genial el desenllaç.

Elfreelang ha dit...

cap addicció és bona ....bon relat i punyent!

Sílvia ha dit...

M'agrada com avança el relat del nòmada!

xavier pujol ha dit...

Addictes als canvis...

Sepsi Aiguadé ha dit...

Totes aquestes addiccions es basen en estimular els mateixos receptors del cervell: els del plaer.
Els humans som addictes al plaer, doncs.

I aquí.......cadascú per allà on l'enfila!!! ;-)

Vicent ha dit...

Sí, les addicions són d'allò més sorprenents, hui, després de dos dies sense cafè, no tenia ganes de baixar a Mercadona per a comprar-lo he tastat el primer cafè i, m'ha sentat com a un vell heroïnòman que pren la seua primera dosi després de alguns anys ebri.

Vicent

L'ESPERIT D'ESNAOLA ha dit...

he detectat que el Madridista Banzai no para de demanar-te una compareixença al blog de la Bogarde...jo et vull ajudar. Ens veiem per allá.

Anònim ha dit...

I els addictes a internet i al mòbil