dissabte, 26 de juliol de 2014

Nomadisme i retorn

Fa tres anys i mig vaig fer la darrera mudança, amb el convenciment de que m'hi estaria molts anys a la nova llar. Vaig escriure aquesta entrada.
Tres anys (i una separació) després, em torno a mudar. I el que més em trenca és que en uns mesos em tornaré a mudar.

Venc i regalo mobles i llibres (si viviu prop de Barcelona, feu la vostra proposta on posa Comentaris).

A tot això, què he de fer administrativament parlant? M'he d'empadronar a cada nova casa on pernocti? Quantes mudances he de fer per a que se'm consideri nòmada?

Ni sedentarisme ni monogàmia... a veure si resulta que sóc un beduí i no me n'havia adonat!

5 comentaris:

Vicent ha dit...

Ho sent molt Josep, de vegades cal prendre's la vida d'una manera optimista, com tu en aquest escrit, espere amb tot el meu desig que t'establisques definitivament i amb una nova dona, si pot ser, tot i que sé com estaràs.

Una abraçada i fins demà

Vicent

Jpmerch ha dit...

Hi ha un línia molt prima entre ser un nòmada i ser un cul de mal seient.

xavier pujol ha dit...

Els propers mobles, per si de cas, compra'ls amb rodes.

Joana ha dit...

No saps pas com t'entenc...
Deixar mobles, estris, de tot una mica és molest, però regalar els llibres, a mi, sempre, m'ha trencat el cor.
És clar que previament ja l'havia trencat algú altre :(
Ànims, t'has d'empadronar, sempre és millor i si vols, fins i tot, et convido a café!
De moment et dono una enorme abraçada.

cantireta ha dit...

Ho vaig fer un cop...ara em costaria molt, molt.

Petons per a tots. Però si m'envies la llista de llibres, en podem parlar.

;-)