diumenge, 31 d’agost de 2014

Post Vacacional

L'anomenat stress post-vacacional és molt dur. Però més dur és no patir-lo perquè t'has passat tot l'estiu treballant (i, ja posats, dedicant el temps lliure a cercar un nou pis i fer una mudança).

El dilluns 1 de setembre, solidari amb els estressats, i conscient dels perills de la marginalitat, fingiré una gran tristor i abatiment produït per la fi de les vacances.

Quant de temps he d'allargar aquesta mascarada? Una setmana? Un mes? Fins que finalitzi el meu contracte de reforç de temporada?

3 comentaris:

Sepsi Aiguadé ha dit...

Jo també sóc una provilegiada, Josep, no tinc mai estrés post-vacacional.
Aquesta terrible malaltia no es presenta si no fas, almenys, quinze dies de vacances seguits. Estic vacunada.

Pel què fa a la mascarada solidària, jo crec que demà ja podríem tornar al nostre bon humor habitual. Ells no s'han solidaritzat gens amb nosaltres estant de mal humor durant les vacances....
I tampoc ens hem de passar de solidaris, que fa tonto!!

Sílvia ha dit...

Això del síndrome post vacacional és una estafa, que per sort jo tampoc no pateixo.

Jaume ha dit...

A mi m'agradaria patir l'estrés aquest… ha de ser com guai, no? O potser no…