dijous, 25 de setembre de 2014

Déjà vu

Llegint una prestigiosa revista científica, es va trobar amb un article on es relacionava el déjà vu amb certs problemes amb els neurotransmissors. Atemorit va córrer fins la consulta del millor neuròleg de la ciutat, per tal d'explicar-li el seu problema: ell cada dia patia un bon grapat d'aquestes paramnèsies.

El prestigiós neuròleg estudià detingudament el cas. El seu diagnòstic fou tan tranquil·litzador com desolador: el pacient no patia cap problema als neurotransmissors i, de fet, tampoc patia cap déjà vu, simplement era que la seua vida havia esdevingut monòtona i previsible fins a l'extrem.

6 comentaris:

Eva ha dit...

I què va fer?

Jpmerch ha dit...

Genial!

Jaume ha dit...

O potser estava veient un debat de política general, o alguna cosa per l'estil… que posats a fer coses estranyes, l'especie humana no té límits.

cantireta ha dit...

:-))) Molt bo, el somriure que sempre em dibuixes!

Petons des de l'Urgell.

xavier pujol ha dit...

El pobre, quan baixava l'escala del neuròleg va tenir la sensació que allò ja ho havia viscut abans.

Anònim ha dit...

La clau està en no saber que ets monòton i previsible.