dissabte, 20 de setembre de 2014

Projectar les frustracions

Els psicòlegs avisen que sovint les persones tendeixen a projectar sobre els altres les seues pròpies frustracions. Això passa sobretot en pares i mares que volen que els seus fills facin la carrera (acadèmica, artística o esportiva) que ells no pogueren fer. Els psicòlegs insisteixen en que deixem que els altres facin la seua, aconsellant-los i orientant-los quan cal, però que no esperem que siguin allò que nosaltres hauríem volgut ser.


En política internacional passa quelcom semblant. I d'igual manera que els demòcrates espanyols han hagut d'acceptar que xilens i argentins jutgessin ells solets els seus dictadors —cosa que els espanyols mai han pogut, volgut ni sabut fer— els independentistes catalans haurem d'acceptar que escocesos (i quebequesos) triïn lliurement el seu futur. Ells, si més no, poden triar.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

I m'atreviria a afegir que haurem d'acceptar que triïn NO, perquè estan en el seu dret, i no enfadar-nos i lamentar-nos per ells, ja que no hi tenim res a pelar nosaltres sobre el seu futur. O és que hem de decidir què els convé més a ells, com sempre ens queixem que ens fa l'estat espanyol? Si no volen ser independents, en conjunt, doncs enhorabona per ells. Ho han volgut així i nosaltres a callar. Això sí que és extrapolar les frustracions.

Jpmerch ha dit...

Com que som demòcrates, us deixarem triar el que voleu que siga el vostre futur. Així que podeu votar SÍ o NO. Però, compte! Si trieu SÍ, patireu. Patireu vosaltres, patirà la vostra família, el vostre país i fins i tot el món sencer. Ara, voteu lliurement.

Per cert, ací també jutgem els dictadors, ja duem quasi quaranta anys fent-ho, a títol pòstum clar.

xavier pujol ha dit...

Alguns escocesos que han votat NO a la independència, a les 24 hores d'haver-ho fet ja se n'han penedit, en veure que Cameron vol copiar Suárez amb allò del "cafè para todos".
I quan els centralistes ofereixen cafè, ja sabem quin és: aigualit, descafeïnat i pudent.

Josep ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep ha dit...

Benvolgut Xexu: totalment d'acord.

Benvolgut JP Merch: A títol pòstum i simbòlic, i ben lluny dels tribunals.

Benvolgut Xavier Pujol: Això no és del tot cert, ja que proposa que Anglaterra tingui el seu propi parlament. I és ben legítim.
La principal víctima del café para todos fou Castella, esquarterada en set comunitats autònomes.

Gregori Samsa ha dit...

La vida és això, una tria constant. Sí o no, solter o casat, fills o mascotes, hipoteca x o hipoteca y, enterrament o incineració. Ara, fins a quin punt som lliures de poder triar una cosa o una altra? Eh? Ah!