dimecres, 1 d’octubre de 2014

Apunts autobiogràfics 14

No és cert que hagi abandonat les begudes estimulants com el te o el cafè, són elles les que m'han abandonat a mi, per ser poc (o gens) estimulable.
No és cert que m'hagi tornat abstemi, el que passa és que només bec alcohol quan tinc alguna cosa bona per a celebrar.



La principal diferència entre el divan del psicoanalista i el sofà de ma casa és que, en aquest darrer, almenys puc canviar de canal.

5 comentaris:

pons007 ha dit...

I estar al sofà de casa es més barat

xavier pujol ha dit...

Si fos el sofà t'aconsellaria que avui mateix beguis una copeta. Brinda per la vida!

Jaume ha dit...

Em sona, aquesta sensació.
Nomès puc desitjar-te que ben aviat tornis a estar altament estimulable. I no parlo del café o l'alcohol, que això ja està bé així, arraconat.
Una abraçada!

Jpmerch ha dit...

Molt bons, sobretot el tercer.

Per cert, si pots canviar de canal és un símptoma de que vius sol.

El Profà del Rebost ha dit...

Si canvies de canal no et podran adoctrinar...