dissabte, 4 d’octubre de 2014

Dues hores extres

Invariablement, cada setmana es quedava a fer dues hores extres. Solia fer-ho dimecres o dijous. Les dues hores extres podia cobrar-les o acumular-les per a tindre dies lliures.
Tot i dur la feina bé i al dia —o, segons el seu cap, perquè la duia bé i al dia— es quedava aquelles dues hores. Però ell, en realitat, no es quedava treballant, sinó que estudiava atentament els portals de cerca de feina.

Algú podria considerar que aquest treballador estava cometent un frau, però no era pas el cas: la seua cerca de feina servia per a saber que a qualsevol altra empresa del sector les condicions eren pitjorss o molt pitjors.

Ell, d'això, en deia "treballar la fidelització del treballador amb l'empresa". O, si ho preferriu, team building, qu diuen als cursos de CEO.

5 comentaris:

Joana ha dit...

Hores extres... ni així m'acabo la feina jo :(

Loreto Giralt Turón ha dit...

Raons convincents per quedar-se

El Profà del Rebost ha dit...

Un cop vaig fer una hora extra i em vaig sentir força ordinari. Ara prefereixo fer hores ordinàries i viure una vida extraordinària.

xavier pujol ha dit...

El nom sí que fa la cosa: hora extraordinària... només en excepcions extraordinàries.

Josep ha dit...

Benvolguda Joana:
depèn del que entenguem per "feina"

Benvolguda Loreto Giralt:
per desgràcia, sí.

Benvolgut Profà del Rebost:
i jo a vostè l'admiro!!

Benvolgut PXavier Pujol:
té vostè raó.