dimarts, 7 d’octubre de 2014

Exportacions i comerç just


Després d'haver muntat una eficaç xarxa de botigues de comerç just, on els rics occidentals podien comprar per un preu just productes produïts pels pobres a cooperatives del tercer món, aquell parell de cooperants decidiren fer un pas endavant —arriscat i molt dolorós— per a millorar la qualitat de vida (i la pròpia esperança de vida) de la gent d'eixe empobrit país.

Sabedors de que eixa terrible malaltia no trobaria remei fins que no afectés també els rics, decidiren fer el mateix que ja els havia funcionat amb els productes de la cooperativa: exportar.

Fer de traginers els costà la vida a ells, i a alguns innocents més, però en poc temps es trobà guariment per a eixa terrible malaltia.

Ja ho diuen els economistes: l'exportació és la clau del creixement.


7 comentaris:

Jaume ha dit...

I el pitjor és que és real.
Dempeus i aplaudint, mestre.

pons007 ha dit...

Algú els hi hauria d’haver dit que potser no calia

Sílvia ha dit...

Genial!

Galionar ha dit...

Un dels punts de vista més lúcids i genials que he llegit aquests dies sobre el tema! Felicitats!

xavier pujol ha dit...

Abnegació fins les darreres conseqüències.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Q poc que importen les persones pobres. L'has encertat de ple

Josep ha dit...

Benvolgut Jaume:
moltes gràcies!!

Benvolgut Pons 007:
sí, s'anomenen pragmàtics.

Benvolguda Sílvia:
moltes gràcies!!!!

Benvolgut Galionar:
m'afalaga vostè!! Gràcies

Benvolgut Xavier Pujol:
bon matís: són les darreres, més que no pas les últimes.

Benvolguda Loreto Giralt:
per desgràcia, sí.