dilluns, 24 de novembre de 2014

Sopar d'antics alumnes


Aquest estiu un conegut —un antic company de l'escola— em va demanar el número de telèfon per agregar-me a un grup de whatsapp. Vaig dubtar durant un segon, i vaig accedir. El grup de whatsapp no em va decebre: tot era humor, sexe i una mica de política.

Seguint el costum d'aquesta època de l'any, van muntar un petit sopar. A mi no m'anava bé anar-hi i no hi vaig anar. De fet, al sopar, només hi anaren dotze persones.

Enviaren les fotos al grup de whatsapp i vaig comprovar un seguit de coses:

1) A la majoria no els conec. O no els reconec, no sé quin dels dos verbs emprar.
2) Costa de creure que els integrants d'aquell grup de persones tinguessin la mateixa edat. No sé si és la genètica, o són les drogues, o els disgusts...  però hi ha gent que envelleix molt ràpid i gent que sembla que dormi a la nevera.
3) Qualsevol excusa és bona per emborratxar-se.
4) Hi ha molta gent que va als prostíbuls.

No sé quan faran el proper sopar, però si puc hi aniré. Al cap i a la fi, no cada dia tens l'ocasió de desfasar de mala manera, amb gent que no és de la teua família, ni són companys de feina, ni amics íntims. És a dir: pots fer l'animalot tot el que vulguis, que no tindrà cap repercussió ni conseqüència negativa.

Una oportunitat que aquells dotze aprofitaren a fons.


8 comentaris:

pons007 ha dit...

1) Ja sol passar
2) Ja sol passar
3) Ja sol passar
4) Ja sol passar

Sílvia ha dit...

Guarda't a la nevera per al pròxim!

XeXu ha dit...

Incidiré en el punt 4. Vaig assistir fa uns anys a un sopar d'aquests i no estava particularment còmode, però era passable. Fins el moment que els nois que hi havia van proposar anar a un prostíbul (cosa que em fa pensar que deu ser una mena de tradició d'aquests esdeveniments), i ho deien molt alegrament. Llavors jo vaig declinar la invitació i vaig anar cap a casa considerablement decebut amb els que havien anat a l'escola amb mi. Bé, no és que tingui res en contra dels usuaris de prostíbuls, però a mi no m'hi veuran, i sempre em costa pair que gent del meu entorn hi vagi. Aquell dia no només vaig declinar aquella oferta, sinó també indirectament totes les futures propostes de sopars d'aquesta mena.

xavier pujol ha dit...

Espero que entre els borratxos no m'hi hagis reconegut.

Eva ha dit...

Jo no vaig mai a aquest tipus de sopar, perquè sempre he pensat que amb la gent amb la qual he perdut el contacte... seria per alguna cosa.

Anònim ha dit...

Els americans fan un ball anual, nosaltres una borratxera ocasional.

Jpmerch ha dit...

Aquests sopars es fan una vegada i ja no es tornen a repetir, seria insuportable. T'ho dic per experiència.

Jaume ha dit...

Jo ja no hi vaig mai. És l'avantatge de no tenir amics.