dijous, 11 de desembre de 2014

Àpats nadalencs


El restaurant estava ben ubicat, tenia una carta bona i variada, uns preus més que raonables i salons per a banquets, motius pels quals sempre hi havia grups que anaven a fer els inevitables àpats nadalencs.

El cambrer, observador i perspicaç, era capaç de saber quina mena de persones integraven cada grup.

— Els grups d'empresa gran es caracteritzaven per l'alt nombre d'assistents, la formació de grupets i els intents de dissimular la jerarquia i el piloteig.
— Els grups d'empresa petita tenien menys comensals, i la sobretaula acostumava a ser més curta.
— Els antics companys d'escola es caracteritzaven per tindre tots la mateixa edat, comentar com els havia canviat el pas del temps i fer broma sobre els vells professors.
— Els amics de la universitat vestien exageradament informals, parlaven de perspectives laborals i malparlaven d'altres col·lectius professionals.
— Els jugadors d'un equip esportiu comentaven els resultats de la temporada i parlaven de com millorar-los.
— Els seguidors d'un equip esportiu comentaven els resultats de la temporada i criticaven els directius del seu club.
— Els creatius 2.0 (tuitaires, blogaires, instagramers, youtubers...) exhibien enginy i, discretament, anotaven les bones idees que tenien els altres assistents.

I tots els grups tenien un tret en comú : criticar els que no havien assistit.

Però aquell grup era diferent, i no encaixava en cap grup dels anteriorment descrits. A l'hora de pagar i marxar, el cambrer holmesià no va poder més, s'adreçà al membre del grup que havia fet la reserva i li preguntà quina meda de grup eren.
L'organitzador no semblà sorprès per la pregunta i respongué: "Els he recollit pel carrer, som tots els que no hem estat convidats a cap àpat nadalenc".

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ha, ha, ha... S'ho havien avabat muntant prou bé

pons007 ha dit...

Vist com està l'empresa aquest any em trobaràs en aquest últim grup. Però amb l'orella parada al grup de 2.0 per si de cas puc robar alguna cosa es clar xD

Anònim ha dit...

Doncs serà el millor sopar de nadal. Jo m'hi apunto.

Sílvia ha dit...

Genial!

xavier pujol ha dit...

Diria que aquest últim grup és el que ha gaudit més del menjar.

Jaume ha dit...

Sí, sí… no encaixàven en cap dels altres grups, però segur que seguien criticant els que no hi havien anat.

Jo, que sóc un puto autònom, de vegades m'organitzo un dinar d'empresa per mi sol, però si després no hi vaig em critico igualment. I és que les bones costums no s'han de perdre mai. I a més, et fan sentir part de la societat, que ja és molt.

Sepsi Aiguadé ha dit...

Però......si el que havia fet la reserva els havia anat convidant pel carrer, no podien ser els que no havien sigut convidats a cap àpat nadalenc, ja que els havien convidat a aquest.
Eren en un bucle?
Un plegament de l'espai-temps? XD

Teresa Duch ha dit...

Moltes dots d'observació tenia aquest cambrer, però em sembla que en realitat estava ben assessorat per l'autor.

Loreto Giralt Turón ha dit...

No encaixa pq no han tingut temps de familiaritzar-se els uns amb els altres. Si l'any vinent repetíssim, segur que se'ls podria classificar d'alguna manera.

Josep ha dit...

Benvolguda Carme:
doncs sí. Prenguem-ne exemple.

Benvolgut Pons 007:
he he he .... Sí

Benvolguda Anònima:
i jo!

Benvolguda Sílvia:
gràcies!

Benvolgut Xavier Pujol:
segur que sí

Benvolgut Jaume:
diuen que en aquests sopars s'hi lliga, però en el teu cas es fa una excepció... O NO!!

Benvolguda Sepsi:
ah, podria ser!

Benvolguda Teresa Duch:
et sorprendria el talent ocult que hi ha pels bars.

Benvolguda Loreto:
exacte, això és com tastar el verí, que només es pot fer un cop.