dimecres, 3 de desembre de 2014

Una carta d'amor

Remenant el calaix dels mals endreços m'he trobat una carta d'amor, d'una xicota que vaig tindre fa molts anys. He començat a llegir-a, però no he tingut esma d'acabar-la. Bàsicament per tres raons:

1) No m'agrada llegir la correspondència dels altres. Tot i que la carta va adreçada a mi, m'agradaria creure que jo ja no sóc la persona a qui anava destinada eixa carta.
2) Tinc por de sentir melangia. Només em faltava això, posar-me nostàlgic ara.
3) Tinc por de no sentir melangia. Només em faltava això, descobrir ara que no tinc sentiments.


Una cosa bona que té l'obsolescència programada que patim en aquesta era digital: els vells missatges d'amor es perdran en un núvol de portals abandonats i formats no compatibles.

16 comentaris:

XeXu ha dit...

No ho havia pensat això. M'he plantejat què passarà amb els nostres comptes virtuals quan morim, però que canviant d'aplicació senzillament velles converses i declaracions desapareixeran... és encara més fred.

Jaume ha dit...

Ben mirat, això de no tenir sentiments seria una bona solució en molt casos.

xavier pujol ha dit...

Digitals o analògics, tots acabarem al canyet, i tururut viola!

Sílvia ha dit...

Hi ha gent que s'imprimeix els correus d'amor o els guatsaps i els guarda com si fossin cartes.

Oliva ha dit...

EL MEU HOME,M'ESCRIBIA CARTAS DE AMOR...QUAN VA MORIR,VAN CREMAR AMB ELL...ARA AN SAP GREU.

Joana ha dit...

Has fet bé.. no serveis de gaire...
Jo, les poques que he rebut, les he estripat en deixar la parella, mentalment és molt sà.
Per mi, és clar...

Jpmerch ha dit...

Els vells formats informàtics, per als nostàlgics, un dia tornaran com els discs de vinil.

Apartat 108 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Cesc ha dit...

4- Jo li enviaria la carta i li diria que la re-utilitzes.

P.d: Disculpa abans he escrit amb el blog del meu projecte, hehehe ;)

cantireta ha dit...

Ais. Me recordes a mi.

Un petonet.

Anònim ha dit...

L'amor perjudica la salut.

Sepsi Aiguadé ha dit...

El teu escrit m'ha fet recordar velles cartes d'amor, que guardo al fons d'un calaix. Les he rellegit amb calma, i m'ha agradat. Bàsica ment per tres raons:

1) Ja no sóc la noia de la carta però no m'hi canviaria pas. No tinc el cos tan bonic però he guanyat en moltes coses. I la vida m'ha donat molt.
2) He sentit nostàlgia dels sentiments viscuts. Però...qui ha dit que no puc tornar a sentir-los?
3) No he sentit nostàlgia dels temps passats. Els temps passats mai són millors, són...passats. Per què mirar al passat si tenim un futur que ens espera?

No estripis la carta, Josep, potser d'aquí a uns anys t'agradarà rellegir-la. Potser, simplement, no fa prou temps que la van escriure.

Petons.

Josep ha dit...

Benvolgut XeXu:
la mort virtual, un dret per a segons qui.

Benvolgut Jaume:
tant de bo pogués!

Benvolgut Xavier Pujol:
inevitablement, sí.

Benvolguda Sílvia:
i ben fet que fan.

Benvolguda Oliva:
ostres, no sabia que fossis vídua. Fa molt?

Benvolguda Joana:
tampoc les estriparé.

Benvolgut JP Merch:
i serà un bon negoci, segur!

Benvolgut Cesc:
estic molt encuriosit pel teu nou projecte. De què va? Per què no hi puc accedir?

Benvolguda Cantireta:
una copa de vi i una cançó trista, va.

Benvolguda Anònima:
vacuna, o eutanàsia.

Benvolguda Sepsi:
m'agrada el teu optimisme.

Eva ha dit...

Jo escric moltes cartes. La majoria d'amor, si vols, perquè... qui perd el temps escrivint a algú que no estima?

La qüestió, amb les cartes, és que quan un les rep la persona que les va escriure ja no és la mateixa. I ja va bé.

Josep ha dit...

Benvolguda Eva:
hi ha gent per tot, i alguns, a l'hora d'escriure insults i amenaces, són força originals i creatius.

Eva ha dit...

I paguen un segell per insultar?!?