dilluns, 19 de gener de 2015

Ciutat Morta


Aquest cap de setmana, la televisió pública catalana ha emès un reportatge sobre la plataforma Castor, un documental sobre l'atemptat d'El Papus i un altre documental sobre el cas 4F a Barcelona, Ciutat Morta.

Cinema de denúncia. El cinema històric i el cinema documental han produït grans obres de denúncia: État de siège de Costa-Gavras, Z, també de Costa-Gavras, El crimen de Cuenca de Pilar Miró, La Battaglia di Algeri de Gino Pontecorvo o les dues pel·lícules que Vicente Aranda va filmar sobre el Lute: El Lute: camina o revienta i El Lute II: mañana seré libre.
El documental Ciutat Morta és un film amb bona qualitat cinematogràfica, té ritme, enganxa l'espectador durant dues hores i sap arribar als sentiments de l'espectador, però no és un bon documental.

Qualitat documental. Un documental de denúncia ha de procurar que hi surtin totes les parts implicades: els bons, els dolents i els neutrals. És molt difícil que els dolents vulguin sortir, però Michael Moore ho ha aconseguit a documentals com Bowling for Columbine. És molt difícil que dos policies condemnats per tortura parlin, però els seus advocats i els sindicats de policia bé que poden parlar, i bé que han de parlar. Sobretot aquests últims, ni que sigui per dir que "No tots els policies som iguals".
També es troben a faltar alguns dels bons, que no volen parlar perquè encara estan afectats.
Es troben a faltar també els neutrals, els que poden demostrar l'absurditat de les acusacions.
I també es troba a faltar la contextualització. Qualsevol que conegui Barcelona sap de què va el documental, però si aquest film el veu un foraster no ho entendrà. Cal esmentar d'altres casos que ajuden a entendre el què ha estat passant en aquesta ciutat: la família Royuela, el jove hospitalenc Pedro Álvarez, el cap de la Guàrdia Urbana Xavier Vilaró, la garçonada del 92...  O, en tot cas, caldria dir el que no ha passat: no hi ha hagut transició democràtica a les comissaries i als tribunals. Sobretot als tribunals.
"La transició encara no ha arribat als tribunals" Antoni de Senillosa, any 1991.

Censura. Per ordre judicial no s'han emès cinc minuts del documental. Cinc minuts que no perjudiquen a ningú, i que amb aquesta absurda interlocutòria han aconseguit que el documental tingués més audiència.


Més enllà de la pantalla. Aquest documental ha estat un èxit, perquè ha aconseguit el que volia: que es parli del cas, que es vulgui investigar la veracitat dels fets. Ens demostra que hi ha policies violents, cosa que ja va fer investigar el Conseller Joan Saura (mireu aquest vídeo), i que encara hi ha jutges que es creuen (es volen creure) tot allò que diu la policia. De la Fiscalia ja no cal ni parlar.

Pessimisme. Malgrat tot, sóc pessimista. No crec que es faci gaire cosa. La mateixa nit de l'emissió ja es va veure gent propera a la CUP i PODEM atacant als d'ICV. Segons ells, com que ICV formava part del govern municipal, és còmplice dels crims.
També li va tocar el rebre a Joan Clos. L'ex-alcalde de Barcelona pot ser un il·luminat, un malbaratador, o un negligent, però en cap cas ha ordenat als policies municipals torturar punks i lesbianes.

Darrera reflexió. Si l'alcalde de Barcelona no controla la Guàrdia Urbana, com pretenem que el conseller d'Interior controli els Mossos o que el ministre de l'Interior controli la Policia Nacional? Què és el que falla?

11 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Als torturadors, se'ls ha de donar la possibilitat de parlar i justificar les seva brutalitat?

maria ha dit...

Se'ls hi escapa de les mans.

Gemma Sara ha dit...

He sentit dir als directors que han intentat que parlessin totes les parts, però que només ha quedat una part, la que precisament s'ha silenciat. Espero que reobrin el cas (difícil, si no surt el del test...) i que s'investigui bé, el Clos no va manar torturar però per què es va canviar la versió inicial que s'havia donat, amb el famós test? I el paper de la magistrada? De quina pel.lícula ha sortit? S'ha de reobrir el cas, per les víctimes (totes) i per la manera demencial com s'ha portat, crec jo.

Marc de Vic ha dit...

Els sindicats dels mossos van parlar via Twitter, i no per defensar als ciutadans, precisament.
D'altra banda, no sé ara, però fa uns anys la guàrdia urbana de Barcelona eren un cos on no havia arribat la transició, pitjor i tot que la guàrdia civil. Recorden a feixistes com el Royuela. Alguna responsabilitat en això hi devia tenir l'alcalde d'aleshores. I si no hi ha fet res, també l'actual.

L'ESPERIT D'ESNAOLA ha dit...

esperem que tot això no passi a la república catalana!

de moment el bogadisme ens en diu de bones cada dia... i les darreres encara calentetes estan d'allò més.

En els bars es parla de com un bon Josep pot lligar espelmes i llanternes.

Ja has vist el cavall de Troia del Miramelindo?

Ja has vist el darrer del darrer a can Bogarde?

Josep ha dit...

Benvolgut Xavier:
sí, tothom té dret a la defensa. I si no parlen ells, que parlin els seus representants.

Benvolguda Maria:
doncs sí, i no hi remei fàcil.

Benvolguda Gemma:
els realitzadors han dit clarament que són parcials i que no creuen en la neutralitat. Són sincers.

Benvolgut Marc:
cert! Però hauria de ser el sindicat de la guàrdia urbana. Per això cobren, no?

Benvolgut Esperit d'Esnaola:
al març vinc a Premià de Marx

Teresa Duch ha dit...

La censura dels cinc minuts no només ha generat més audiència, sinó que parla per si sola sobre el que es vol amagar. Amb tot, uns policies concrets són els torturadors, no es poden criminalitzar tots. Per desgràcia, de gent violenta n'hi ha per tot arreu. És clar que tots els cossos policials estan precisament per preservar-nos d'ells.

Anònim ha dit...

Okupes, yonkis, moros, chaperos, camells.... tothom rep hosties de la poli.

Eva ha dit...

I si hi ha parts que no volen aparèixer-hi, no fas la pel·lícula?

Josep ha dit...

Benvolguda Teresa Duch:
l'ordre judicial ha estat una ximpleria.
Pel que fa els bòfies violents, haberlos haylos.

Benvolguda Anònima:
amen

Benvolguda Eva:
un documentalista ha de ser honest. En aquest cas no, però en alguns casos el més honest hagués estat deixar estar el documental.

Eduard ha dit...

Oportuníssima crítica. I molt bona reflexió final. Què falla? O: en què fallem?