diumenge, 15 de febrer de 2015

Teoria de Conjunts (aplicació bàsica per a ments limitades)

Quan un servidor era petit, a l'escola ens ensenyaren Teoria de Conjunts. Alguns no entenen la utilitat d'aquesta branca matemàtica.
Per exemple: el conjunt C és un subconjunt del conjunt A, mentre que el conjunt B no té res a veure amb els conjunts A i C. Tot el conjunt C forma part del conjunt A? Sí. Tot el conjunt A forma part del conjunt C? No.



Aplicacions pràctiques:
Tots els insectes són artròpodes, però no tots els artròpodes són insectes.
Tots els falangistes eren espanyols, però no tots els espanyols eren de Falage Española.
Tots els terroristes islàmics són musulmans, però no tots els musulmans són terroristes.

Bé, segons com diguis el tercer exemple, i segons com t'escoltin els altres, o bé et titllen de bonista, o bé d'islamòfob.
Són els temps que ens ha tocat viure.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

No és que la teoria de conjunts no sigui vigent, al contrari, i els teus exemples estan molt clars. El que passa és que a molta gent li interessa que no siguin aplicables, perquè si no es queden sense programa electoral.

xavier pujol ha dit...

Sóc d'abans dels conjunts, però vaig veure com els meus germans petits ho estudiaven.
Per a mi és més difícil que el xinès.
O que l'àrab!

pons007 ha dit...

Teoria de conjunts bàsica. No veig el problema.

Jaume ha dit...

Això et passa per anar a l'escola. Haver fet com jo, home!

Marc de Vic ha dit...

Islamòfob! Bromista!

Sepsi Aiguadé ha dit...

Un quart exemple podria ser: Tots els que malinterpreten el tercer exemple són de ment limitada, encara que no totes les ments limitades interpretaran malament el tercer exemple.
Poden ser limitades en altres aspectes. Les limitacions de la ment humana són il·limitades.... XD

Teresa Duch ha dit...

Me'n recordo bé de la Teoria de conjunts, Josep, i tal com l'expliques, ara sí que l'entenc.
Ja ho dius bé: segons com t'escoltin. Amb el tema que ens ocupa, crec que hauran de crear una nova disciplina per estudiar-la. De moment, les de sempre no serveixen. És que ni les matemàtiques no donen la fórmula pels números que sentim cada dia. Segurament la Sociologia hi tindria molt a dir, però cap solució a implementar.