diumenge, 15 de març de 2015

Bons, dolents i pitjors (cinquè aniversari)



Fa cinc anys esclatava la revolució a Síria. Milers de persones es manifestaven pacíficament contra el govern, i el dictador —que és tan criminal com intel·ligent— decidí reprimir durament els manifestants.

L'oposició no era homogènia ni estava coordinada, així que ràpidament sorgiren les divergències estratègiques i ideològiques. De les manifestacions es passà a les armes. Els grups actuaven dividits, però el règim seguia perdent força, a l'hora que els diferents grups rebels anaven avançant, i un d'ells, de caràcter laic i democràtic, l'Exèrcit Sirià Lliure, anava guanyant terreny i suports internacionals.

El dictador —que és tan intel·ligent com criminal, i que ha estudiat a Occident— sabia el que havia de fer per guanyar la guerra: atacar durament els opositors laics i democràtics (ben vistos per Occident), i deixar que els jihadistes (Al-Qaida primer, l'Estat Islàmic després) guanyessin terreny i esdevinguessin una greu amenaça.

Cinc anys després, Al-Àssad ha guanyat: Occident no intervindrà per a fer caure el seu règim criminal, i no podrà donar suport a uns rebels demòcrates delmats.
Al-Àssad rebrà el suport dels EUA i se'n sortirà: Occident no podrà confiar en la victòria dels bons, així que haurà de pactar amb els dolents per evitar que guanyin els pitjors.


Dedicat als furibundament anti-americans que fa un any i mig deien meravelles d'Al-Àssad i criticaven durament una possible intervenció a Síria per afavorir l'Exèrcit Sirià Lliure.

5 comentaris:

xavier pujol ha dit...

És tràgic haver de reconèixer que has donat en el clau.
I les fotografies ens il·lustren d'un passat paral·lel que ens va fer molt de mal.

Eva ha dit...

Doncs sí. Res més a dir.

Anna Comte ha dit...

I el negoci fosc de les armes, i ara sembla que també l'amagat negoci de l'art.... anar-hi anant

Sergi ha dit...

Això dels poscos i els americans és força dramàtic. Recordo que amb Líbia al principi acusaven els americans de no atacar Gadaffi perquè era amic d'occident i tenia petroli. I després, d'atacar Gadaffi perquè era enemic d'occident i tenia petroli.

De tota manera, crec que la Guerra de l'Irak va fer molt de mal. Bush va tirar per terra tot el crèdit d'EEUU (tant el moral com el monetari, que encara n'estan pagant el forat pressupostari) i ara a l'Obama li cauen les culpes per fer una cosa, per no fer-la i per fer la contrària.

Josep ha dit...

Benvolgut Xavier Pujol:
em fot molt.

Benvolguda Eva:
i molt a plorar.

Benvolguda Anna Comte:
Sí, un gran negoci. Tot i que es pot matar sense gastar gaire en armes.

Benvolgut Sergi:
encara no hem vist el pitjor, em temo.