divendres, 10 de juliol de 2015

Embús

Cada matí sortia de casa, agafava el cotxe i es desplaçava cap a la feina. I cada matí, invariablement, avançava solitari per la carretera mentre veia que, en sentit contrari, es feien les típiques retencions matinals.
Cada tarda, al tornar cap a casa, veia el mateix espectacle als carrils oposats.
Conduint sol tenia el mateix dubte: havia de sentir-se egoista per gaudir d'allò que els altres no tenien? O potser havia d'adonar-se que anava errat? Al cap i a la fi, si tothom feia la ruta en sentit contrari, per algun motiu devia ser.

4 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Tots els camins porten a Roma.
Menys el teu i el de Brassens.

XeXu ha dit...

No sé què ha de pensar ell, però sé que tots els altres pensen que és un privilegiat.

Anònim ha dit...

La lluita per la igualtat és més fàcil quan lluitem per ser igual de dolents.

Jpmerch ha dit...

Que gaudisca, mentres puga, de triar sempre el camí correcte.