dimarts, 13 d’octubre de 2015

L'art d'omplir forats

Donades les característiques socio-polítiques del país i el redactat de la llei electoral, era molt més fàcil trobar gent que tanqués les llistes electorals —lloc d'honor on és impossible sortir escollit— que les encapçalés —posicions on pots eixir escollit, i et toca menjar-te els marrons—.

Certament, no calia fixar per llei la limitació de mandats: el cansament físic i mental ja s'encarregava de marcar la fi de les carreres polítiques.

4 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

Doncs ja estem ben arreglats!

xavier pujol ha dit...

El penúltim és com el número 2 del pòdium invers.

Joana ha dit...

Tancar una llista es considera un privilegi i ho fa una persona considerada "referent".
I porta debat, no creguis que no.

microfragments ha dit...

Jo crec que hi ha bastant gent a la que, per la seua naturalesa, i/o per l'atracció cap al Poder (ego, etc.), li agrada eixe ritme, amb el seu estrès, desgast, etc.

Vicent