dilluns, 26 d’octubre de 2015

Visita del PRL

El tècnic en Prevenció de Riscos Laborals avançava pel passadís immaculat i concloïa que, si no s'embruta, no cal netejar tant. En tots aquests anys d'exercici havia visitat tota mena d'empreses i llocs de treball, i al netedat era una de les primeres coses que es veien.

Tot i les característiques de l'establiment, els controls de seguretat li semblaren fluixos. Bé, no eren fluixos, simplement que en d'altres llocs eren excessius.

Un cop davant de l'usuari desplegà una tàblet darrer model, així com un full i una ploma de les de tota la vida.Sempre feia la mateixa litúrgia.

— Els riscos derivats de la seua activitat... — Tot i la reiteració parlava amb èmfasi, intentant que l'usuari no s'avorrís. Una hora pot passar volant o fer-se eterna, tot depèn de detalls com aquests.

El tècnic seguí el guió amb professionalitat i un punt d'entusiasme: li explicà què significava cada pictograma, on estaven les sortides d'emergència, i quina funció tenia el detector de fums i el sistema anti-incendis.

— Pel que fa als riscos específics del lloc que vostè ocupa: tenim els riscos ergonòmics, derivats de les característiques pròpies del lloc on vostè es troba...— L'usuari assentia amb interès. Per un moment es va plantejar que, aquella hauria estat una bona carrera.

—.... pel que fa les màquines i eines que vostè empra, tenim les cordes de cànem, que podem provocar reaccions al·lèrgiques (a la revisió mèdica no ens han dit que vostè sigui al·lèrgic a les fibres vegetals), riscos de luxacions quan li posen les manilles i risc de caigudes per ús indegut dels grillons.

Acabà l'explicació en 54 minuts. El reclús repassà la documentació i signà el comprovant. De seguida arribaren els guardes (sempre n'hi ha dos al corredor de la mort) i acompanyaren el condemnat a la cel·la i el tècnic en Prevenció de Riscos Laborals va desfer el camí que havia fet una hora abans pel corredor de la mort.

Passant de nou pel passadís que portava a les cel·les dels condemnats a mort (i al pati de la forca) es refermà en la seua teoria: no cal fregar tant els passadissos, n'hi ha prou amb embrutar-los menys.

3 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Ara falta la visita de l'empresa que gestiona el reciclatge dels residus orgànics pròpies de l'activitat i poca cosa més.

Molt bo!

xavier pujol ha dit...

Tot sembla correcte, però encara falta que comproven si la plomada de la forca és correcte.
I que la provi l'alcaide.

pons007 ha dit...

No fos cas que algú prengués mal