dilluns, 30 de novembre de 2015

Panteó


Venen panteó nou, a perpetuïtat. És bo saber que cap altre cadàver l'ha usat anteriorment (mai havia pensat que es desvirguessin també aquesta mena de forats, tot són gustos).
És tot un detall que sigui a perpetuïtat: no t'has de buscar una tomba nova quan ja portes cinc anys mort al mateix lloc. Ja se sap que les persones som sedentàries, sobretot si estem mortes, i ens fa molta mandra fer una mudança.
Una tomba per a tota la vida. O més ben dit: per a tota la mort, que dura més que la vida.

És interessant: vius de lloguer i provisional. Però mors propietari i a perpetuïtat.

Apunt lateral: si us fixeu bé, veureu que aquest anunci de sepultures i nínxols està al costat dels anuncis de relax.

8 comentaris:

Oliva ha dit...

AMB UN COM AQUEST,ALMEINYS TENS LA TRANQUILITAT QUE LA TEVA "MISERIA" NO PATIRA DESDONOMENT,IMAGINAT AMB UNA CARRETILLA,MAL TAPADA FENT UN VIATJE FINS LA FOSAR COMUN...QUINA INCOMODITAT¡¡¡

xavier pujol ha dit...

Això els van prometre als egipcis, i ara "descansen" als museus.

Simbat González (Teià) ha dit...

La perruca de jutge et queda molt bé en el blog bogardià...Has vist?

Jpmerch ha dit...

Per pagar-lo pots demanar una hipoteca, també són eternes.

vampir...Bayo ha dit...


Ser bogardià permet coneixer una bellissima persona com vostè i aixi ho he ressenyat en el blog de la Penya Bogarde.

Sanfeliu ha dit...

Josep, tú estaves el la moguda del Gudulermi? N'he parlat en els comentaris de la Penya Bogarde.
Aprofito per dir-te que he quedat frapat amb el teu look de magistrat i que veig molt d'odi cap a la teva venerable persona.
Aquest del Madrid no té aturador. El que acabo de llegir en fa esglais. Ja parlem del Gudulermi, en tot cas mantenim el filet de conversa en el mateix estrat dels bogardes. Abraçada i empenta, genet!

microfragments ha dit...

Home! Si no és a perpetuïtat no m'interessa. Imagina que t'enterren i, als pocs anys, t'han de canviar de lloc. No et deixarien descansar! Que és una cosa que podrem fer, de veritat, només quan ens morim. I tu ho saps, tot i ser "un home que descansa"...


Vicent

Cesc ha dit...

Això de tenir una propietat em sembla molt burgès, jo que sóc d'extrema esquerra m'inclino per la fossa comuna, això sí, si algú em fa lloc al seu nínxol, no diré que no. On en caben dos, segur que n'hi caben tres, més encara si som morts, ja me n'ocupo jo de l'epitafi.