diumenge, 29 de novembre de 2015

Teràpia

Dues persones m'han felicitat per portar set anys escrivint aquest blog. Consideren molt meritori haver penjat 1269 entrades (1271, comptant dues que vaig haver de retirar).

No sé què li veuen de meritori, per a mi el blog és una manera de desfogar-me:

Més sa que anar a la taverna.
Més barat que anar al prostíbul.
Més eficaç que anar a un psicòleg.

Els que són dignes d'admirar són les persones que llegeixen aquest blog.

11 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Felicitats!

Curiós el mes de novembre, ple de celebracions.

cantireta ha dit...

Salero,

Llegir-te sempre és per celebrar. Jo surto amb idees del teu blog, i fins i tot amb microcontes per als alumnes (els teus microcontes).

Un petonarro!! :-))

Joana ha dit...

Jo t'he conegut fa molt menys, però pensa que qui més i qui menys, també ens desfoguem!
M'agraden els teus escrits, minis, sovint em fas pensar.
Per molts i molts :)

xavier pujol ha dit...

Potser llegeixen aquest blog en lloc d'anar al terapeuta o a la taverna.
O simplement perquè s'ho passen bé.

pons007 ha dit...

En aquest cas no et felicito, sinó que em felicito a mi mateix per aguantar-te, si bé no són set anys, si que en son uns quants :D

Helena Bonals ha dit...

Molt bo! Com totes aquestes 1269 entrades.

Josep ha dit...

Benvolgut JP Merch:
moltes gràcies

Benvolguda Cantireta:
una abraçada

Benvolguda Joana:
m'agrada que t'agradi

Benvolgut Xavier Pujol:
molt ben vist! Una abraçada

Benvolgut Pons 007:
celebrem-ho!

Benvolguda Helena Bonals:
moltíssimes gràcies.

Alyebard ha dit...

Doncs que segueixi la teràpia!

Josep ha dit...

Estimat Alyebard:
gràcies, ho faré. O no.... Depèn de si em guareixo.

Gaby ha dit...

Felicitats!!!

7 anys es molt!

Jo penso el mateix...tinc el blog per desfogar-me i per una altra cosa, m'ajuda a saber que penso de les coses....molt sovint tens instints, pensaments fugasos però quan els plasmo al blog es quan els puc extendre, consolidar-los i saber que penso realment...

Mentres tinguis coses a dir, que espero siguin molts més anys, per aquí passarem.

Per cert, no se si tens plans en un futur pròxim...però la prova de foc d'aquest blog la passaras si algun dia tens fills...si quan tinguis un fill continues escribint...llavors aquest blog ja el podras escriure des de el Panteó vitalici que et compraras... :)

Josep ha dit...

Estimat Gaby:
Moltes gràcies!
Per cert, no sóc informàtic

Ah, ací tens això: http://descans.blogspot.com/2009/01/ser-pare-et-canvia-la-vida.html