dilluns, 14 de desembre de 2015

Camí del Paradís

El viatger convençut inicià el camí vers el Paradís. Amb el pas dels dies es trobà un grup de viatjants que venien en direcció contrària, i venien mostrant una cara flamant, plena d'alegria i satisfacció.
Pensà que havien trobat el Paradís, i tornaven a sa casa amb els béns allà guanyats.

Uns dies més tard es va trobar amb un altre grup de viatgers, Aquests també venien en direcció contrària, del mateix lloc, i tenien un posat trist i cap cot, ben diferent de l'alegria dels altres. Això el feu reflexionar: era inaccessible el tresor?  No era el tresor del paradís allò que alguns buscaven? Algú havia fet malbé aquell indret meravellós, i havia destruït els tresors i les coses bones? I era açò, qui ho havia fet? Qui s'havia atrevit a perpetrar aquell execrable crim!? No gosà preguntar qua havia passat als viatgers que venien de tornada.
En part per port a ferir, i en part perquè desconeixia els idiomes que parlaven aqueixos viatgers.

Dos dies després es troba una parell de viatgers, provinent dels mateixos indrets, i amb un aspecte entre alegre i seré. Va provat de comunicar-se amb ells en la seua llengua i digué:

— Bon dia viatgers, sou al camí del paradís, oi?
— Cert, viatger solitari. I vostè també.
— I què esperàveu trobar?
— Felicitat, amor, saviesa, salut i molts bens materials.
— I per què no feu tots la mateixa fila? Uns alegres, d'altres trists....
— Perquè tenim origens, anhels i motivacions diferents. Per això posem cares diferents quan anem cap al Paradís.

Agraí la resposta. La mastegà lentament. Com un remugant la feu eixir i entrar uns quants cops,  I quant ja estava prou tova se l'empassà: en el seu camí cap a la felicitat prengué el camí correcte, i el sentit errat. Caminant en contra-direcció dóna un missatge d'ànims a tots els que cercaven aquell jardí. El veient com un ésser que havia pogut arribar al Cel promès. I a jutjar pel seu aspecte, qualsevol hi podria arribar, i a la porta hi deixarien enterrar qualsevol.
Bones notícies, doncs.


2 comentaris:

Jpmerch ha dit...

A jutjar pel nombre de comentaris, aquest conte deu ser molt bo, com si fos una pel·lícula d'Art i Assaig bona, no l'ha entés ningú.

Josep ha dit...

L'has clavat, JP Merch!!

:-))