diumenge, 10 d’abril de 2016

Nom, topònim i gentilici

El vint-i-sis de juny de l'any 1963, el president dels EUA John F. Kennedy va fer un discurs a Berlín on digué la cèlebre frase «Ich bin ein Berliner», és a dir: "jo sóc un berlinès".


Kennedy volia mostrar així la seua solidaritat amb la ciutat castigada pel Mur i el bloqueig soviètic.

El set de gener del 2015 la revista satírica Charlie Hebdo patia un atemptat terrorista que provocà dotze morts i onze ferits. Una de les mostres de solidaritat amb les víctimes, i en defensa de la Llibertat d'Expressió, fou la frase «Je suis Charlie».



Mesos després, la nit del tretze al catorze de novembre de 2015, el terrorisme integrista colpejà la ciutat de París, matant 130 persones. Les mostres de dolor i solidaritat no es feren esperar i feu fortuna l'expressió «Je suis Paris», i ací es complicà la cosa lingüística i comunicativa.

Anem a vore: o et solidaritzes emprant un nom propi —Jo sóc Charlie—, o fas servir un gentilici —Jo sóc berlinès—, però posar un topònim, dir que tu ets la ciutat, més que una mostra de solidaritat, sembla una bravata. No hauríem de dir Je suis Parisien? Probablement fou un error, però un error que va tindre èxit:
Mesos després fou la ciutat de Brussel·les la que patí els atemptats, i en comptes de dir Je suis Bruxellois, es seguí emprant la fórmula Je suis Buxelles. Alguns empraren la forma bilingüe, francès-neerlandès, però amb el mateix principi: jo sóc el topònim, no pas el gentilici, ergo em solidaritzo amb el lloc, no pas amb les persones.


Molt en temo que, fidels al dogma de no canviar, es mantindrà la mateixa fórmula en el proper atemptat. Fins que algun dia tinguem la sort —No hay mal que por bien no venga, que diria el ministre Jorge Fernández— i l'atemptat es faci a un avio, o a un vaixell, lluny de cap nucli de població.

Esperem que la mercadotècnia no li guanyi la partida al seny: no podria posar al meu perfil de les xarxes socials les frases Je suis Lufthansa i Je suis Grimaldi Lines.


8 comentaris:

pons007 ha dit...

I si un dia hi ha un atemptat al meu blog tots posareu “Je suis Pons?”

xavier pujol ha dit...

En temps de la cal viva, van empresonar un xoriço, i alguns del seu partit es van posar xapes a la solapa on deia: Todos somos (el nom del xoriço)

MADRIDISTA BANZAI CULEBRA ha dit...

JE SUIS MADRIDISTA Y TE VAS A ENCONTRAR CON UN REGALITO EN EL BLOG DE LOS BOGARDITOS. PARECE QUE TIENES AMISTADES DELEZNABLES CON CARA DE AGENTE SECRETO DE PELÍCULA BARATA. UN TAL MARCH. VAYA VAYA VAYA.

Carme Rosanas ha dit...

tens tota la raó... Ho veig ben bé com tu dius...

Anònim ha dit...

Je suis postureo.

Josep ha dit...

Benvolgut Pons 007:
Un atac hacker? Ei, i no l'has patit ja? (El que dius per a deixar caure que els articles de l'altre no et semblen tan bons com els teus)

Benvolgut Xavier:
i què vota la gent?

Benvolgut Madridista:
casa't amb mi

Benvolguda Carme:
i tu quan treus el teu llibre?

Benvolguda Anònima:
no ho saps prou

Marc de Vic ha dit...

En Kenedy tampoc jo va dir correctament. El que va dir va ser " Jo sóc un Donut".

Josep ha dit...

Estimat Marc:
ací és on es demostra que jo només conec l'Stranddeutsch.