dimarts, 12 de juliol de 2016

Apunts sobre un congrés

Aquest cap de setmana ha tingut lloc al Fòrum de Barcelona el congrés fundacional del Partit Demòcrata Català, i el congrés defuncional de Convergència Democràtica de Catalunya.

Les lloances i crítiques ja estaven escrites abans de començar, i jo no cobre de cap grup d'opinió, així que em limitaré a fer tres breus observacions.

1) El nom de la cosa. Primer triaren el nom, i després definiren la ideologia, l'estratègia i el model organitzatiu. Us imagineu que tot es fes igual? Per exemple, un grup d'amics queda per a fer un conjunt musical, i primer triaran el nom i després l'estil. Si hi ha dubtes entre fer death metal satànic, o cançons romàntiques per adolescents, no s'hauria de dirimir primer l'estil i després triar el nom? Vaja, jo no m'imagine un grup anomenat Els Necròfils de l'Infern fent balades d'amor per a noies de disset anys.

2) El Capità Findus. La vella Convergència Democràtica de Catalunya, de moment, no s'ha mort. Està congelada. Això recorda la congelació que va patir (o es va autoimposar, segons com ens ho mirem) el Partit Socialista Unificat de Catalunya l'any 1997. El PSUC es va congelar per a que ICV agafés volada (i, de passada, que es fundés EUiA i el PSUC-Viu).
Alguns congressistes han dit que CDC "ha entrat en hibernació". Compte, que la hibernació només dura mentre fa fred, i després el plantígrad es desperta en plena forma.
Cercant a la xarxa he trobat dotzenes de partits que ja no tenen vida, però que no s'han dissolt pas. Sense certificat de defunció, són partits zombis? Partits momificats? Partits oblidats?
Dissoldre un partit polític és un formalisme passat de moda?
Que jo sàpiga, només Unió Mallorquina i Unio Valenciana (sense accent, recordeu!) s'han dissolt. La resta de partits desapareguts, no han fet constar en lloc que hagin plegat.



3) Demòcrates i republicans.  Demòcrates de Catalunya (escissió d'Unió Democràtica de Catalunya) s'ha queixat del nou nom. Curiosament, el partit Democràcia Catalana (fundat per Joan Laporta el 2010) no s'ha queixat pas, ni dels uns ni dels altres.
Molts partits catalans han portat la paraula demòcrata a les seues sigles: Esquerra Democràtica de Catalunya, Partit Social-Demòcrata de Catalunya, Partido Español Demòcrata...
En tot cas, queda la particularitat catalana: Ací, a diferència dels EUA,  els republicans són d'esquerres (ERC), mentre que els demòcrates (PDC) són de dreta i centre-dreta.


2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Jo no només sóc convergent, sóc pujolista. Els puritans, desagraïts i hipòcrites (aquests adjectius gairebé lliguen amb la sigla) que siguin de PDC. No me'n vull fer "associada". Com deia una dissenyadora: "Always talking about being new. What about being good?"

Sembla ser que ara se n'han adonat que ser un partit nou els fa perdre drets adquirits. Ja s'ho faran. M'agrada anar contra corrent, sobretot quan el problema és que les clavegueres han aconseguit que els catalans reneguin d'aquell qui ha estat el símbol de Catalunya, i ho propiciïn només perquè en un moment donat es va fer independentista.

Que l'empresonin, si poden. Perquè no podran. L'únic que poden fer és ensorrar Banca Catalana i després dir en lletra petita que és innocent. Llàstima que ja és molt gran, però els qui siguin vius ho podran veure.

xavier pujol ha dit...

Si no fos perquè s'han declarat republicans es podria dir allò de: el rei ha mort, visca el rei!