dijous, 25 d’agost de 2016

Estivacions 3

Llibres de sorra

Un clàssic de l'estiu són les lectures pendents. Sembla ser que hem d'aprofitar el temps lliure per a cultivar-nos llegint. La resta de l'any podem seguir sent uns analfabets funcionals.
Un servidor ja ha omplert de sorra i gespa uns quants llibres aquest estiu. Les lectures triades han estat:

La col·laboradora, d'Empar Moliner. És la història d'una negra literària. La novel·la és interessant pels seus personatges (molts d'ells fàcilment reconeixibles), i per algunes reflexions que va deixant caure. La trama no mata. El llibre és fàcil i agradable de llegir (cosa que ha de fer una negra literària).

Simón no, Saimon, de Jorge Gamero. Novel·la fluixa, destinada a dignificar els professors d'ESO. Probablement agradi molt als professors de secundària, però em temo que ni tan sols ells coneixen l'obra. Tot i ser força diferent, comparteix l'estil queixós de la Petita crònica d'un professor a secundària, que va escriure fa quinze anys Toni Sala. La diferència és que fa quinze anys ens solidaritzàvem amb el col·lectiu, i a dia d'avui ja passem una mica d'ells (tot i que no ho diguem obertament).
Conclusió (probablement involuntària) dels dos llibres: si no els tens ben posats no entris a l'aula.

La reina al palau dels corrents d'aire, d'Stieg Larsson. Per a mi comença a ser un clàssic d'estiu llegir unes poques pàgines d'aquesta ja pesada novel·la. La novel·la Els homes que odiaven les dones (bé, la traducció oficial és Els homes que no estimaven les dones) per a mi va començar bé, després va perdre força i al final va millorar. La segona, La noia que jugava amb el foc (bé, la traducció oficial és La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina) començava bé, però després anava perdent i no millorava. Aquesta tercera novel·la comença fluixa i no vaig tindre esma d'acabar-me-la.

Com a lectura inconclusa està força bé: vas a la platja i tens la sensació de ser a l'any 2009. Ideal per a tindre una conversa nostàlgica amb la teua veïna de tovallola.


Apunt col·lateral: tenint en compte el preu d'una tàblet, probablement el llibre en format paper sobrevisqui a la platja. No ens sabrà tant de greu si ens el furten. Tot i que no conec ningú a qui li hagin robat el llibre de platja.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Si a mi em robessin el llibre, en paper, és clar, muntaria un pollastre considerable. El meu sentit de possessió amb els llibres és exagerat. Culpa de ma mare.

T'agraeixo que parlis sense embuts de la saga Millennium, una de les obres més sobrevalorades que hi ha a la literatura moderna. Els tres llibres van exactament com els has descrit. El primer passa, el segon sensació de presa de pèl, el tercer confirmació de presa de pèl.

JP Merch ha dit...

Jo, dels Millennium, ni tan sols vaig gosar llegir el segon.

Un títol bo per a una novel·la, "L'home que furtava llibres de paper".

Anònim ha dit...

La gent porta llibres a la platja per dissimular.

Joana ha dit...

No coincidim pas...
Jo les de d'Stieg Larsson les he llegit i m'han agradat molt.
No em perdis el "respecte" :)
La resta, prenc nota!

Gloria Roig ha dit...

L'Anna de poemias m'ha passat el teu blog
t'he de dir que es molt interesant

Josep ha dit...

Benvolgut XeXu: supose que jo també, però mira... sempre pots pensar que estàs culturalitzant al poble.
Pel que fa Mil·lènium, doncs sí: hem d'eixir de l'armari.

Benvolgut JP Merch: també podria ser el títol d'una cançó de Els Amics De Les Arts.

Benvolguda Anònima: per a dissimular el què? Que repassen els cossos allà presents?

Benvolguda Joana: a tu et respectaré sempre.

Benvolguda Glòria Roig: ací seràs sempre benvinguda!