dilluns, 7 de novembre de 2016

Danger Trump. Danger Trump?

Cada quatre anys, el primer dimarts després del primer dilluns del mes de novembre, els ciutadans dels Estats Units d'Amèrica estan convocats a votar el seu president.
Ara que tothom és expert en el que volen els homes blancs de New Hampshire, i les dones negres d'Alabama, jo també ficaré cullerada en el tema.



Frontera sud. Una de les propostes més cridaneres (i criticades) de Donald Trump és aixecar un mur entre Mèxic i els EUA, i fer que siguin els primers els que el paguin.
El primer que cal aclarir és que aquest mur ja existeix, fa més de vint anys. El senyor Trump, en tot cas, el que farà és un mur més alt, amb més personal, i més i millors equips de vigilància... Tot i que això és difícil, ja que aquestes més de tres mil kilòmetres són dels més ben custodiats del món (només superats per la frontera coreana, i algun cas més).
També cal aclarir que els mexicans ja han pagat el mur. Si més no, els mexicans que viuen i treballen als EUA, ja l'han pagat: només cal comptar la diferència entre el que aporten a les arques públiques (imposts) i el que no en reben (serveis que no han gaudit mentre eren il·legals).
En tot cas, si guanya en Trump, els fabricants de drons, radars, càmeres tèrmiques i tota mena de ginys de control duaner estaran contents.
Millor que s'ho gastin en això que no pas en guerres.


Nota: 250 morts a l'any, de mitjana, per travessar aquesta tanca. Proporcionalment, molt menys que a les fronteres de la UE.


Reservat el dret d'admissió. Una altra de les propostes del magnat és la de prohibir als musulmans entrar al país. Bé, ací ens trobem en que això tampoc és nou.
De la Segona Guerra Mundial va quedar un detall als qüestionaris d'immigració: preguntar si el visitant era de partit nazi. En cas afirmatiu, se li negava l'entrada. De la Guerra Freda en va quedar un altre: preguntar si el visitant era de partit comunista. En cas afirmatiu, se li negava l'entrada.
La feina la tindrà l'administració Trump per a definir qui és realment un musulmà. A diferència dels partits feixistes i comunistes, els musulmans no tenen un carnet de militant. I com passa a les religions més grans, hi ha moltes divisions i es habitual considerar que l'heretge no és un veritable musulmà: Els xiïtes són veritables musulmans? Els ahmadis són veritables musulmans? Els kharigites són veritables musulmans? Els alawites són veritables musulmans?
I els que han nascut a una família sunnita de les de tota la vida... Són veritables musulmans? Com es demostra que hom és musulmà? Més concretament, com es demostra en contra de la voluntat de l'interessat?
Potser el que podrien fer és instal·lar un restaurant manxec a cada control duaner, i obligar els sospitosos a menjar Duelos y Quebrantos. No sé si la Takiya (تقیة‎‎ ) dóna per a tant colesterol.


Antisitema. Per què hi ha tanta gent que votarà el Donald Trump? Hi ha de tot, és clar, però molta gent no el vota pel que proposa, ni pel que és, sinó pel que no és. Ell no és el sistema, ell no és l' stablishment. I votar així no és exclusiu dels americans.
Val la pena recordar que en molts aspectes (tinença d'armes, pena de mort, legalització de les drogues...) Trump i Clinton són força semblants.

La democràcia més gran del món. Per acabar, recordeu que la democràcia més gran del món no són els EUA, sinó la Índia. Just al costat, al sud de l'Himalaia, de la dictadura més gran del món.

1 comentari:

xavier pujol ha dit...

Guantánamo pertany a la democràcia més gran del món?