dimarts, 1 de novembre de 2016

El plaer del no

S'havia apuntat a una web de cites i s'havia instal·lat una app per a lligar al seu mòbil, però contràriament al que prometia la publicitat de les dues aplicacions, ell no havia tingut cap afer, ni tan sols una trista cita.
Els programadors estaven preocupats amb aquell usuari, tota una anomalia estadística. Si no fos perquè anava en contra de la política de privacitat, estaven disposats a fer-li arribar un tutorial de com funcionava la popular (i d'èxit per a gairebé tothom) xarxa social de contactes.
Però ell, contràriament al que caldria esperar, no estava gens decebut. I malgrat no lligar gens, s'hi seguia connectant cada dia.

Però ell n'estava satisfet, i molt.

No és que jugués a una altra lliga, és que directament ja practicava un altre esport, i amb les seues pròpies regles.

Per a ell, la famosa aplicació mòbil per a cites tenia un altre atractiu, més profund i sensual: poder dir-li que no a totes les noies guapes que anaven apareixent a la pantalla del seu mòbil.

Mentre anava rebutjant les candidates, deia en veu alta frases com: "no", "tu no", "massa alta", "massa baixa", "massa rossa" o "massa morena.

El gaudia amb delit d'un plaer que semblava restringit només a les dones: el plaer de dir que no.

8 comentaris:

Joana ha dit...

Un plaer obert a tothom.
Mai em posaria a una pàgina d'aquestes....

RaT ha dit...

sí que mola, sí dir no

Eva ha dit...

"Restringit a les dones"? Els hòmens no diuen mai que no?

xavier pujol ha dit...

Compte que el no és no a vegades esdevé sí.

Anònim ha dit...

Fantasmes i pagafantes, és el que t'hi pots trobar

Oliva ha dit...

QUANT UNA DONA DIU NO¡¡¡,QUASI SEMPRE VOL DIR "N0 ET RENDEIXIS".

JP Merch ha dit...

En gaudirà molt, però gana passarà.

pons007 ha dit...

Ah, deu ser un d’aquells solters exigents