dissabte, 24 de desembre de 2016

Temporada nadalenca 2

Un exercici habitual d'aquests dies és repassar els nous conceptes (pocs) i les noves paraules i expressions (més) que ens ha deixat l'any en curs.
En el meu cas, han estat aquestes:

Diacrític: accent que s'afegeix a una lletra per a distingir-la entre paraules similars.

Postcastrista: període de la història de Cuba posterior a la mort del Comandante. O, a jutjar per certes informacions, el Coma Andante.

Postveritat: substantiu que descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i a les conviccions i creences personals.

Sororitat: substantiu que descriu la necessària xarxa de complicitats entre les dones feministes que, entre d'altres coses, impedeix que les dones es critiquin, àdhuc contradiguin, en públic.

4 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Postaznarisme: igual que el postfranquisme però sense bigoti.

Joana ha dit...

Vaja, dues no les sabia...
Bon repàs!

XeXu ha dit...

Jo estic esperant el post de porra de defuncions, que estem en ratxa, i ara gairebé és fàcil encertar qui casca... Però dir que la paraula postveritat també m'ha impactat molt aquest any.

Anònim ha dit...

Molta tonteria