divendres, 13 de gener de 2017

Que votin tots els espanyols

Un cop més, i ja en portem molts, s'ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat de fer un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya on hi puguin votar tots els súbdits del Regne d'Espanya.
Un cop més s'han tret els arguments d'uns i altres. Uns al·leguen que això ens afecta a tots i ho hem de decidir entre tots, i uns altres responen que cap problema per a que voti tothom, però la opinió que importa és la dels ciutadans de Catalunya.  I un cop més ha sorgit la mateixa qüestió: que passarà si a Catalunya guanya el a la independència, però a la resta de l'estat guanya el NO?

Tot i que això és el més probable que passés, no és la única opció possible.

Sí a Espanya i Sí a CatalunyaNo a Espanya i Sí a Catalunya
Sí a Espanya i No a CatalunyaNo a Espanya i No a Catalunya

Un resultat opció i resoldria el problema, igual que un de NO i NO. Però el més interessant seria un de SÍ a Espanya i NO a Catalunya. Com s'hauria d'interpretar i com caldria actuar?

La interpretació sembla clara: estamos hartos de los catalanes, que se larguen ya! Però, i què caldria fer? Com haurien d'actuar les autoritats espanyoles, catalanes i internacionals per a respectar i fer complir el veredicte de les urnes?

No seria la primera vegada que un estat independent cedeix un territori (i els seus habitants) a un altre estat, sense fer cas de la voluntat dels seus habitants. De fet, l'estat espanyol ho ha fet un munt de vegades. La darrera fou el 1976, quan cedí la província espanyola del Sàhara al Regne del Marroc (part nord) i la República de Mauritània (part sud). Anteriorment l'imperi espanyol havia cedit i venut tota mena de territoris. Especialment, territoris que ja havia perdut, com les Florides, les illes Carolines o les illes Marianes.

Però en aquest cas concret: pot un estat renunciar a un territori, a canvi de res i sense cedir-lo a cap altre estat (pre-existent)?


Mirant el mapamundi polític observem un parell d'anomalies frontereres: Entre Egipte i Sudan hi ha dos territoris que no queden ben delimitats. Un territori és el cobejat Triangle de Halaib, mentre que l'altre és el rebutjat. Segons els sudanesos, la frontera ha d'anar més al nord (frontera 1902), i segons els egipcis més al sud (paral·lel 22).

Segons els sudanesos la cosa hauria d'anar així


En canvi, segons els egipcis, hauria de ser així


Així doncs, per a quedar-se amb el territori cobejat (en blau) cal renunciar al que està en marró.



A la independència per afartament i rebuig! Bé, sovint es compara la nostra situació amb un divorci. I crec que tothom sap d'algun cas on un dels membres de la parella, davant les dificultats de la ruptura, va optar per donar-li motius al cònjuge. I que fos l'altre el que prengués la decisió.  

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs ocupem la zona marró que no vol ningú.

Oliva ha dit...

"MENUDO CANBALACHE"QUE DIU UN AMIC ARGENTI...I SI S'ENDUGUESIN UN "SUSTO"?...
"LA UNIDAD POR COJONES"...TOT UN ARCAIC INVENT,QUE ENCARA "ENCANDILA"A PSOE,PP,CsT.A I A EL SRO.OLIUS....

Sergi ha dit...

Certament, la votació a tot l'Estat tindria un caire estrany. Els que votarien "sí", ho farien perquè ens odien i volen que marxem o perquè ens estimen i respecten el nostre dret a marxar? I els que votessin no, ens estimen tant que no poden viure sense nosaltres o és que ens odien i no volen veure'ns lliures?
Ara no buscaré el link però en el seu moment vaig dissenyar un full de ruta on primer votaven els catalans i després, en cas que els catalans votessin Sí, els espanyols decidien si s'acceptava la decisió o no. Si no ho acceptaven, els catalans podien tornar a votar si volien seguir endavant de forma unilateral, amb totes les conseqüències.