dilluns, 16 de gener de 2017

Vint anys no són res

Saps que et fas gran quan una pel·lícula que has vist d'adolescent compleix els deu anys. I saps que ets gran quan aquesta ja en fa vint.

A part dels remakes, les segones parts, les seqüeles, les preqüeles i els spin off, el negoci audiovisual ha trobat una altra manera d'aprofitar un èxit: el retorn vint anys després.

Fa un parell d'anys foren Dumb i Dumber els que tornaven dues dècades després


Ara els que tornen són els ionkis escocesos de Trainspotting.


No és pas un fenomen nou, Vint-i-set anys després de la mítica La Dolce Vita, s'estrenava Intervista, una retrobada dels protagonistes.


D'exemples n'hi ha més: com La Gran Familia, que facilità el retrobament disset anys més tard a La familia bien, gracias i a La gran familia 30 años después.

Això sí, es manté una constant: no tenen tant d'èxit, no capten públic més jove i no fidelitzen tot el públic vell.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Potser tens raó amb aquest corol·lari final, però a mi em crida l'atenció la nova de Trainspotting, i pot ser un bon moment per fer una sessió i mirar les dues de cop.

Anònim ha dit...

Els anys no perdonen

pons007 ha dit...

I també s’acosta la nova blade runner! Petri-emoció!