dimecres, 1 de març de 2017

Juny del 2009


Avui ha començat —per fi!— el judici del cas del saqueig del Palau de la Música Catalana. Si bé les primeres denúncies d'irregularitats ja eren de l'any 2002, fins el juny del 2009 la Fiscalia de Barcelona no va presentar una querella per apropiació indeguda i falsedat contra Fèlix Millet i tres responsables més del Palau de la Música Catalana. Seguint consells dels seus advocats, Fèlix Millet i Jordi Montull confessaren el seu delicte, demanaren perdó, s'oferiren a col·laborar amb la justícia i dipositaren tres milions d'euros al jutjat per a compensar el dany causat.

Com tothom ja sap, la instrucció del cas fou exasperantment lenta. Exasperantment lenta, però no sorprenentment lenta. Malgrat disposar de totes les proves, facilitades directament per la fiscalia, i malgrat la confessió (i penediment) dels principals acusats, el cas es ralentitzà. I, encara que no ho sembli, no és el cas més lent que ha viscut la justícia a Catalunya, ni a l'estat espanyol.

Avui dimecres 1 de març ha començat el judici, i un servidor no pot deixar de pensar com era el món —i el meu món— el juny del 2009.

El juny del 2009 el Barack Obama portava només cinc mesos de President dels EUA. A Catalunya el President de la Generalitat era José Montilla, a les Illes Pitiüses i Balears governava en Francesc Antich, i al País Valencià teníem en Paco Camps.

El juny del 2009 Lost era la sèrie que més triomfava. Facebook encara no havia arribat als 250 milions d'usuaris. WhatsApp, SnapchatInstagram encara no existien.

El juny del 2009 jo encara col·laborava en projectes com Això Toca o Pirados al Poder. Tots dos webs estan desconnectats de fa ja temps. Al meu blog hi publicava coses com aquesta de la Maduresa Sexual, o sobre Sant Joan. I triomfava molt el meu Consultori Religiós.

El juny del 2009 jo treballava de cartògraf, tenia parella, i mon pare encara era viu.


2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Els fiscals quan els convé tenen sembla que tinguin plom a les butxaques i es belluguen lentament.
Altres vegades són massa lleugers.
Al 2009 encara no s'havia fet cap de totes les darreres megamanifestacions per al dret a decidir i la independència de Catalunya.

Anònim ha dit...

L'any 2009 els indepes encara eren minoria?